Hi haurà dues versions de l'estora (est i oest), de 98 x 68 cm cada una. Una pot ser suficient per jugar fins a 6 jugadors. Si es junten les dues estores, s'obté una superfície de 98 x 136 cm.
Calpurnio és d'aquells pocs autors que el coneix i segueix gent que està al marge de la lectura de còmics habitual. Té la sort de publicar en un suport periodístic de gran empenta i de tenir un talent magnífic i incontestable.
Durant la gran part del segle XX el nacionalisme espanyolista ha tengut carta blanca per projectar sobre la societat una versió particular de la història. Ja sabem que la interpretació de la història és sempre subjectiva, però durant dècades una sola versió ha esdevingut dogma amb la finalitat última d'alliçonar el poble a partir d'un grapat d'esdeveniments tergiversats que no s'han pogut qüestionar. Aquest esplet de bajanades ha quedat incrustat en la gran massa com una veritat absoluta. La història oficial d'Espanya s'ha omplit de reis catòlics, conqueridors, missioners, salvapàtries i altres herbes que, ens conten, varen sacrificar els seus millors anys per preservar els valors occidentals, representats en l'Espanya que tots massa coneixem: una Espanya monolítica, ben assentada en el més desolador desert cultural. Tota aquesta visió, tan ben representada amb l'eslògan «Una, Grande y Libre», ha sobreviscut a l'estertor franquista i a la sacrosanta Transició, arribant fins els nostres dies amb una salut envejable i amb perspectives de lluitar aferrissadament contra qualsevol dissidència.
Font: BoardGameGeek
Mentre esperam encara uns mesos per a la segona edició del reglament AirWar: 1918, Wessex Games llança gratuïtament una versió mini amb el nom AirWar: 1917, que inclou tot el necessari per jugar amb el Fokker Dr.1 i el Sophwith Camel.
Està previst que es comenci a vendre a finals de gener. Conté les dues pistes i les corresponents instruccions.
Font: FFG
La solitud és un concepte ben curiós. Tots, en alguna ocasió, preferim estar sols. No em referesc a allò de "més val sol que mal acompanyat". Podem tenir ocasió d'estar ben acompanyats però no venir-nos de gust. És natural voler disposar de moments realment nostres per passejar, llegir o no fer res en concret, sense que ens hagi de pujar la desagradable sensació de remordiment de consciència. Però no hem d'oblidar que som éssers socials, que necessitam relacionar-nos amb la gent, tot i que sovint aquesta acció no sigui tan enriquidora com voldríem. Però la necessitat contínua d'estar sol és anòmala i ens converteix primer en solitaris i, si es cronifica, en asocials.
Si en qualsevol moment del segle passam per devora una llibreria generalista (no és necessari esperar que sigui Sant Jordi: també estan obertes la resta d'any), veurem que el llibreter fa un esforç notable per destacar uns llibres per sobre dels altres. De tots, els que més mereixen ser destacats són tots aquells que presenten les següents constants: a) un títol que evoqui misteris relacionats amb la història, la religió i/o personatges històrics perfectament reconeixibles; b) una portada amb elements que redundin el títol, amb tapa dura i sobrecoberta; c) un text de contraportada que destaqui els elements més intrigants de la trama amb un filtre bromós; i d) un gruix generós, de 400 pàgines per amunt. Amb la feina de l'escriptor passa una cosa semblant a la de l'actor: si és bona o dolenta, poc importa; el que realment val és la promoció i, sobretot, que el consumidor cregui que està consumint un producte especial però alhora el faci pertànyer en el gran grup tranquil·litzador.
Mongoose Publishing acaba de llançar un PDF amb una mostra del contingut del seu nou joc de miniatures anomenat Victory at Sea: Age of Dreadnoughts, d'aparició imminent.
En favor dels estilistes que crearen l'aspecte físic de Mathew Poncelet per a la pel·lícula Dead Man Walking s'ha de dir que ho feren 12 o 13 anys abans del subjecte de la guitarreta.
Un nou disseny d'un dels avions que inclourà la primera sèrie de Wings of War Miniatures de la II Guerra Mundial. Quin goig!
Ahir Edge va inaugurar el web del joc Battlestar Galactica. De moment està pelat, però esperam que en poc temps hi poguem trobar, entre altres coses, les instruccions en castellà.
Ja ha aparegut el quart capítol de Juego de Tronos LCG, titulada Canción de cuervos, amb 20 noves cartes per anar polint els nostres manats. Per cert, diumenge dia 18 hi haurà un altre torneig d'aquest apassionant joc. Aviat, més informació.
El Graf Zeppelin Lz-127 va ser l'aeronau rígida més gran que mai s'ha construït, amb una longitud de 236 m i propulsada per 5 motors de 550 cavalls que li donaven una velocitat de 80 milles per hora.
Wizards of the Coast ha anunciat per a l'estiu la següent expansió del joc de miniatures navals de la II Guerra Mundial anomenat War at Sea.
Altres vegades hem parlat dels records d'aquelles anècdotes que, quan ens passen, no pareix que tenguin gaire importància però que amb el temps ens adonam que, ben al contrari, són part fonamental de la nostra memòria. La nostra ment és molt benèvola amb nosaltres mateixos, i dóna més rellevància i projecció al present dels records bons. Aquests poden ser una anècdota, una olor, un tacte, un renou, però també una sensació més abstracta.Te n'adones de perquè tothom anomena "la meva època" o "el meu temps" al moment que va viure la darrera meitat de la seva adolescència. És el pont entre la infantesa (què poc dura!) i l'edat adulta. El moment que tocam encaminar-nos cap a assolir la independència dels nostres pares, només possible quan aconseguim solvència econòmica suficient per fer-ho, que a la vegada només és possible com a fruit d'un procés de responsabilitat i constància que, tanmateix, ja deixa entreveure que la vida està plena de frustracions. L'adolescència és també l'època que fixam les nostres preferències musicals. Tan mal d'entendre per a nosaltres era que els nostres pares només escoltassin cançons "de la seva època" com per als nostres fills és o serà entendre perquè preferim M80 als 40 Principales.
A mi personalment m'agrada reviure sensacions d'aquesta època que ara veiem que va ser meravellosa. De fet, la porta per a la qual he entrat al còmic de temàtica quotidiana és precisament la de la nostàlgia dels meus anys setanta i vuitanta amb obres com Los días largos, de Fermín Solís. Fa unes setmanes que ha aparegut la darrera obra d'Alex Robinson, titulada Inolvidable. Una novel·la gràfica excel·lent que treu tot el suc a la nostàlgia per fer-nos reflexionar sobre la nostra actual forma de ser.
El protagonista és Andy Wicks, un home de quaranta anys cansat de provar tots els mètodes convencionals per deixar de fumar. Es deixa convèncer per la seva dona per sotmetre's a una sessió d'hipnosi, un mètode que pareix molt efectiu per minimitzar les addiccions. Sense que la terapeuta li doni més explicacions, Andy torna mentalment vint-i-cinc anys enrere, a l'època de l'institut, per reviure aquelles situacions que va afrontar originalment de forma tímida. En un primer moment no sap ben bé perquè li està passant allò, però ben aviat se n'adona que la terapeuta l'ha fet anar al moment que va fumar el primer cigarro, donant-li la possibilitat d'evitar-ho. Tot i que això és molt important per a ell (no oblidem que és el motiu per sotmetre's a la hipnosi), veu que la seva timidesa d'adolescent el va fer perdre's moltes coses. Sempre va tenir l'espina clavada de no demanar per sortir a l'al·lota de la classe de matemàtiques de la qual estava enamorat i decideix fer ús de la seva experiència d'adult per veure les coses i actuar d'una altra forma.
No és un viatge en el temps convencional perquè Andy no pot canviar res del que realment passat. És com si viatjàs a la profunditat de la seva ment per solucionar la seva addicció però, de rebot, donar sortida també altres temes que havien quedat dissolts, com donar les gràcies a la seva mare, aconsellar la seva germana petita o acomiadar-se convenientment del seu pare, que es va morir quan tenia 15 anys.
Amb aquests ingredients Robinson crea el millor còmic publicat l'any 2008. Una obra que des de la primera pàgina t'absorbeix per les qualitats narratives però és per la temàtica i per la forma que se'ns presenta que es converteix en inoblidable. De tot el que revivim de l'adolescència d'Andy, el que ens commou més és el que afecta als seus sentiments i a la relació amb la seva família. Els passatges que recorda el seu ca, que mira la seva germana petita amb els ulls de qui sap què li succeirà en el "futur", que abraça la seva mare donant-li unes gràcies generals o que s'acomiada del seu pare al llit de mort, són d'una perfecció insòlita fins i tot per l'autor de l'obra mestra Malas ventas.
Fa 67 anys va néixer Carlos Giménez, un nin de la postguerra més desafavorida destinat a convertir-se en una de les grans figures del còmic espanyol i mundial, amb una infantesa difícil en diversos internats d'Auxilio Social, fet que el va marcar profundament. No és casualitat que la seva obra més coneguda sigui precisament Paracuellos, una sèrie de sis àlbums autobiogràfica que esdevenen un dels documents més fiables sobre aquesta tenebrosa institució franquista. Una vegada ençatat el camí, segueixen Barrio, que retrata el Madrid de finals dels quaranta i principis dels cinquanta; Los profesionales, que descriu la seva vivència a Barcelona durant els anys seixanta, quan feia feina per Josep Toutain a l'agència Selecciones ilustradas; Rambla arriba, Rambla abajo, un homenatge a una època, una ciutat i un passeig; i finalment España Una, Grande y Libre, un descarnat crit d'atenció, molt crític, a la Transició, realitzat durant la mateixa.
Si és possible, no hem de deixar de ser infants. Planeta DeAgostini ens facilita la labor editant els tebeos de la factoria Disney, rescatant material de la mítica revista Topolino (aquí coneguda com a Don Miki) amb uns especials temàtics.
Tot i que el pèplum és un vestit grec femení, aquest terme defineix un gènere cinematogràfic, també anomenat "d'espasa i sandàlia" o "de romans". I precisament aquesta és la temàtica d'aquest còmic de Blutch.
Tres històries en un sol volum. La primera, titulada La pajarera, és sublim. Una història protagonitzada per la voluntat d'un home acabat de morir. Vol ser enterrat devora l'ocellera, i el seu nebot (l'única família que té) no té ni idea de per on començar a cercar.
Dark Horse segueix obrint vies per a l'explotació d'alguns dels personatges de Robert Ervin Howard. Després de l'èxit de la nova etapa de Conan, obrin col·leccions primer de Solomon Kane i ara de Kull, l'atlant que va esdevenir rei de Valúsia.
Ahir es va fer pública la novena història que inclourà el Core Set del Call of Cthulhu LCG, que apareixerà, si tot va bé, en menys d'un mes. En aquesta ocasió haurem d'anar vius amb els personatges que tenguin poc valor (al joc n'hi ha moltíssims que tenen un valor 2 o 1) perquè els haurem de sacrificar.
