Inolvidable

Altres vegades hem parlat dels records d'aquelles anècdotes que, quan ens passen, no pareix que tenguin gaire importància però que amb el temps ens adonam que, ben al contrari, són part fonamental de la nostra memòria. La nostra ment és molt benèvola amb nosaltres mateixos, i dóna més rellevància i projecció al present dels records bons. Aquests poden ser una anècdota, una olor, un tacte, un renou, però també una sensació més abstracta.

Te n'adones de perquè tothom anomena "la meva època" o "el meu temps" al moment que va viure la darrera meitat de la seva adolescència. És el pont entre la infantesa (què poc dura!) i l'edat adulta. El moment que tocam encaminar-nos cap a assolir la independència dels nostres pares, només possible quan aconseguim solvència econòmica suficient per fer-ho, que a la vegada només és possible com a fruit d'un procés de responsabilitat i constància que, tanmateix, ja deixa entreveure que la vida està plena de frustracions. L'adolescència és també l'època que fixam les nostres preferències musicals. Tan mal d'entendre per a nosaltres era que els nostres pares només escoltassin cançons "de la seva època" com per als nostres fills és o serà entendre perquè preferim M80 als 40 Principales.

A mi personalment m'agrada reviure sensacions d'aquesta època que ara veiem que va ser meravellosa. De fet, la porta per a la qual he entrat al còmic de temàtica quotidiana és precisament la de la nostàlgia dels meus anys setanta i vuitanta amb obres com Los días largos, de Fermín Solís. Fa unes setmanes que ha aparegut la darrera obra d'Alex Robinson, titulada Inolvidable. Una novel·la gràfica excel·lent que treu tot el suc a la nostàlgia per fer-nos reflexionar sobre la nostra actual forma de ser.

El protagonista és Andy Wicks, un home de quaranta anys cansat de provar tots els mètodes convencionals per deixar de fumar. Es deixa convèncer per la seva dona per sotmetre's a una sessió d'hipnosi, un mètode que pareix molt efectiu per minimitzar les addiccions. Sense que la terapeuta li doni més explicacions, Andy torna mentalment vint-i-cinc anys enrere, a l'època de l'institut, per reviure aquelles situacions que va afrontar originalment de forma tímida. En un primer moment no sap ben bé perquè li està passant allò, però ben aviat se n'adona que la terapeuta l'ha fet anar al moment que va fumar el primer cigarro, donant-li la possibilitat d'evitar-ho. Tot i que això és molt important per a ell (no oblidem que és el motiu per sotmetre's a la hipnosi), veu que la seva timidesa d'adolescent el va fer perdre's moltes coses. Sempre va tenir l'espina clavada de no demanar per sortir a l'al·lota de la classe de matemàtiques de la qual estava enamorat i decideix fer ús de la seva experiència d'adult per veure les coses i actuar d'una altra forma.

No és un viatge en el temps convencional perquè Andy no pot canviar res del que realment passat. És com si viatjàs a la profunditat de la seva ment per solucionar la seva addicció però, de rebot, donar sortida també altres temes que havien quedat dissolts, com donar les gràcies a la seva mare, aconsellar la seva germana petita o acomiadar-se convenientment del seu pare, que es va morir quan tenia 15 anys.

Amb aquests ingredients Robinson crea el millor còmic publicat l'any 2008. Una obra que des de la primera pàgina t'absorbeix per les qualitats narratives però és per la temàtica i per la forma que se'ns presenta que es converteix en inoblidable. De tot el que revivim de l'adolescència d'Andy, el que ens commou més és el que afecta als seus sentiments i a la relació amb la seva família. Els passatges que recorda el seu ca, que mira la seva germana petita amb els ulls de qui sap què li succeirà en el "futur", que abraça la seva mare donant-li unes gràcies generals o que s'acomiada del seu pare al llit de mort, són d'una perfecció insòlita fins i tot per l'autor de l'obra mestra Malas ventas.

Publicat al dBalears dia 3 de gener de 2009