Amb dues obres no es pot valorar un autor, però sí podem veure per on van els seus gusts i si se’n surt. Bueno ha escollit, de moment, el camí de l’autobiografia minimalista, aquella que la majoria de gent podem escriure (o dibuixar, si en som capaços) perquè el protagonista sol ser una persona normal i corrent a la qual li passen coses de tipus general, algunes bones, algunes dolentes, i sempre en diferent grau d’intensitat. Aquest gènere no és ni molt manco fàcil perquè precisament la gràcia sempre sol estar en com és conta la història. Pensem en una reunió de persones que anaren a l’escola plegades; totes elles encalentiren les cadires el mateix nombre d’hores, tingueren els mateixos mestres i assistiren activament o passiva a totes les anècdotes que es produïren durant els vuit llargs cursos de l’EGB; la forma de contar una anècdota pot determinar que sigui atractiva per a qui no la va viure, fins al punt de quedar captivat. No tothom té aquesta capacitat, però em fa cara que Bueno serà de les qui sí.
Segons conta en una entrevista a ComiCat, des de sempre li havia agradat dibuixar, però mai no es plantejà dedicar-s’hi professionalment. Entrà a l’Escola JOSO per estudiar Art Gràfic i allà descobrí la normalitat que existeix dins la closca dels còmics. De la curiositat a la passió només hi ha una passa, i Bueno la va donar, captivada per les possibilitats que té la narrativa visual.
Aconseguí una beca per fer un còmic i donà forma a un succés que va patir l’any 2009. Un accident de moto que la va mantenir una bona temporada al llit, mirant el sostre.
Conscient que és molt fàcil caure en l’autocomplaença, s’esforçà per agafar la història i fer-la senzillament humana alhora que interessant per a un públic que no sigui ella mateixa. Així i tot, la modèstia no basta per fer una obra com Sostres; s’ha de conjugar amb constància i ambició, a més d’un exercici d’autoafirmació en silenci però ferm.
Bueno és conscient de les seves limitacions actuals, i d’elles en fa virtud, adoptant un dibuix i color senzills però amb una planificació estranyament madura. Com a autora total pot fer anar la història per allà on vol, entrellaçant guió amb narrativa visual d’una forma possiblement intuïtiva, però que ens fa gaudir d’una obra intel·ligible, interessant i amb missatge positiu, malgrat sigui la història d’una convalescència.
Tot i haver sortit Ausencias abans que Sostres, l’ordre de creació és a l’inrevés. Potser a les primeres pàgines de Sostres s’hi entreveuen dubitacions estilístiques, però ben aviat l’estil adopta la contundència de la seguretat.
Les figures humanes són molt expressives i simpàtiques, evitant el fatalisme i la truculència d’un accident que li va rompre l’os sacre, el meluc, un braç i una sèrie de ferides de menor importància.
Vull destacar també que és un dels primers títols editats per Editores de Tebeos, l’empresa creada per Joan Navarro a partir de la filial francesa de Glénat. I, sobretot, vull destacar que és un còmic en català que, com sol passar en la indústria del novè art, no té cap mena de subvenció i corre a risc de l’empresa. Un gest de valentia doble, per la llengua i per l’aposta per l’obra primerenca d’una autora desconeguda.
Publicat originalment al dBalears dia 6 de maig de 2011
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada