Quinze anys després de la publicació de la primera novela de la saga A Song of Ice and Fire, deu anys després de la primera edició espanyola i sis anys després de la primera edició catalana, aquesta saga ha deixat de ser proscrita en les llibreries i grans magatzems. Segueix essent igual de captivadora que el primer dia, ni més ni menys, però ha sortit per la tele. L'excel·lent adaptació de la cadena HBO mereix tot el respecte dels fans de la saga literària perquè el seu escriptor hi està més que implicat, entusiasmat, però també perquè és una adaptació feta amb la il·lusió que tantes vegades trobem a faltar en productes audiovisuals.
George R. R. Martin va crear un clàssic contemporani que alhora és bestseller i obra d'autor. És admirable que, a pesar de les vendes milionàries, segueixi fidel a l'editorial Bantam Books als EUA i a Gigamesh a Espanya, tot i que Alfaguara ha aconseguit els drets d'edició en català.
He de confessar la meva preocupació per la saga. Les dues primeres novel·les són dues obres mestres, la tercera ja afluixa molt, la quarta és directament una divagació erràtica i, segons pareix, la cinquena també va per aquí. És una llàstima que Martin no hagi estat capaç de mantenir clares i constants les trames engrescadores i s'hagi vist seduït per emplenar pàgines i pàgines de descripcions i anècdotes sense importància per la trama. Així i tot, en conjunt, Martin ha creat icones de la cultura popular com les cases Lannister, Stark, Targaryen, Baratheon i Greyjoy, que perduraran més enllà de la fama que han agafat per qüestions televisives.
Fa anys que existeixen jocs de taula relacionats amb aquestes novel·les, així com un joc de cartes excel·lent, però ningú havia fet l'adaptació al còmic, fins que Dynamite Entertainment, a l'ombra de la sèrie televisiva, encarregà el projecte al guionista Daniel Abraham i al dibuixant Tommy Patterson. El format elegit és la minisèrie de sis comic-books per novel·la, la qual cosa té mèrit tractant-se de totxos d'entre set-centes i nou-centes pàgines. A Espanya Planeta DeAgostini té els drets d'edició en castellà i Edicions 62 en català, i han tret el primer volum recopilatori aprofitant, com no podia ser d'altra manera, l'estrena del primer episodi de la segona temporada.
Per a un seguidor d'A Song Ice and Fire com jo qui, a més, és un apassionat del joc de cartes, se'm fa difícil poder gaudir objectivament del còmic perquè els personatges, llocs, situacions i girs de la trama ja formen part des de fa anys del meu panteó mental. Em nego a escopir llocs comuns com que la novel·la és millor que el còmic perquè té més profunditat. Per dir això més val no dir res.
El tàndem creatiu Abraham-Patterson han hagut de fer front no només a la gesta èpica d'adaptar una novel·la riu molt cabalosa, sinó a evitar rebre influències de la sèrie de televisió. Així, han intentat recrear a la seva manera l'ambient de Ponent en època de Robert Baratheon i Tyrion Lannister, de Daenerys Targaryen i Theon Greyjoy, de Ser Gregor Clegane i de Varys. El resultat aconseguit és una molt bona adaptació, sobretot pel que fa al guió.
Abraham sintetitza les trames de la novel·la Joc de Trons sense pervertir-ne l'esperit. En essència, al guió del còmic hi és tot i el més lloable és que hi és sense que paregui un resum intel·ligible només com a complement de la lectura del llibre original o de la primera temporada de la sèrie.
El dibuix de Patterson és correcte, dins la línia que predomina en el mainstream americà, amb músculs de gimnàs per tot arreu dels cossos dels homes i pits siliconats en les dones. En aquest sentit, les figures humanes donen una sensació d'impersonalitat que podria haver-se evitat però, així i tot, la força de la història i dels diàlegs, així com l'ambientació, fan que això sigui un problema menor.
Contràriament al que podria parèixer, el millor públic per a aquest còmic és aquell que no ha llegit la novel·la. Els fans de les sagues de fantasia fantàstica o ciència ficció solen tenir un grau de fanatisme tan elevat que no suporten res que no sigui una còpia fidel de l'original. Qui vulgui aproximar-se a una de les sagues més apassionants de finals de segle XX, té una molt bona ocasió amb la lectura del còmic.
Per a mi, l'ordre d'aproximació seria el còmic, la sèrie i, finalment, la novel·la.
Publicat originalment al dBalears dia 29 d'abril de 2012
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics i a Amazon España
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada