22 d’abr. 2012

Sherman

Després de la Gran Guerra les coses canviaren molt. Aquell conflicte bèl·lic suposà l'entrada al segle XX i una sèrie de canvis substancials que encara ara són vigents. El primer de tots és l'escalada de poder dels EUA, convertint-se en l'únic país que intervingué en el conflicte que hi guanyà molts diners i que tenia perspectives de creixement insospitades gràcies al seu paper de reconstructor interessat de les ruïnes del vell i cansat continent. Una altra conseqüència va ser la Revolució Russa, més important com a concepte que com a fet. La creació de l'URSS donà l'empenta a la resposta contundent de les països capitalistes: la creació de l'Estat del benestar que ara s'està desmantellant. Encara que aquesta resposta fos per evitar la russificació de la classe obrera, i no pel bon cor dels dirigents, el cas és que durant el segle passat els drets i les comoditats dels ciutadans occidentals no s'aturaren d'expandir-se, tot just fins ara.
Però allà on el creixement econòmic va ser més espectacular va ser als EUA durant els anys vint, encara recordats com a "feliços". Aquell país començà la dècada amb molt bona salut monetària i moral i crearen i difongueren arreu del món conceptes com la venda a terminis, imprescindible per poder adquirir productes en el mateix moment que una brutal campanya publicitària advertia que era imbècil el qui arribés darrer. La rentadora, la ràdio i el Ford T en qualsevol de les seves versions foren símbols d'una època en la qual, a més, la dona començà a fer el que li venia en gana i no el que deia el guió.
El consumisme, reforçat per Hollywood i la corresponent projecció de l'anomenat "American Way of Life" alertà les autoritats sobre alguns productes suposadament nocius, com ara l'alcohol o la pornografia, creant lleis específiques que en prohibien l'existència. Aquesta ingenuïtat política suposà la consolidació de màfies que es lucraven oferint clandestinament aquells productes que no es podien obtenir de forma legal. Productes superflus, capritxs d'una societat que tenia satisfetes les necessitats mínimes.
Després de la crisi de 1929 l'eufòria donà pas a deu anys caracteritzats per l'escepticisme, el pessimisme, la pèrdua de popularitat de la democràcia i l'auge dels totalitarismes d'esquerra i, sobretot, de dreta. Com és de suposar, tot aquest nou embolic s'afegí al que existia a Europa durant la postguerra i als EUA amb un crim organitzat madur i amb tentacles per tots els òrgans de poder polític, econòmic i social.
Vist amb perspectiva, és un període molt interessant, amb unes possibilitats temàtiques sucoses. D'allà hi surt el gènere negre, una evolució del policiac que l'ha sobrepassat per al senzilla raó que és més atractiu el que es fa al marge de la llei.
El guionista Desberg barreja aquests ingredients per crear una nova sèrie d'àlbums anomenada Sherman que Norma ha començat a editar a Espanya.
El primer volum conté els dos primers àlbums i ens presenta la història de Jay Sherman, un exemple de l'home americà fet a si mateix, que partia de la més absoluta misèria, agreujada per la seva condició d'orfe, i que a finals dels quaranta tenia un fill amb possibilitats d'arribar a la Casa Blanca. Un somni que es veu truncat per l'assassinat del jove i per la certesa que hi ha algú que vol destruir tot el que Sherman Sr. ha creat, començant per la seva família i acabant per la seva fortuna.
La intriga està servida, i amb una sèrie de flash-backs Desberg ens transporta a la infantesa, adolescència i joventut de Jay, en plena Llei Seca i auge del nazisme. Veiem que Jay pot ser el paradigma de tantes fortunes amassades a partir de pocs escrúpols i molta ambició que permet trepitjar qui sigui amb la finalitat d'arribar a dalt de tot.
La història alterna el present, a finals dels quaranta, i el passat, en una Nova York plena de possibilitats però també de perills. Una ciutat en la qual el preu de l'escalada social i econòmica sovint passava per acabar amb vides humanes.
Una vida cimentada damunt la violència no pot acabar bé, i així pareix entendre-ho el Jay major, tot i que amb l'ajuda del FBI intentarà esclarir què hi ha darrere aquella persecució sobre la seva persona i obra, tot i que per fer-ho haurà d'obrir les portes de la memòria a Eva Cruz, una inspectora amb les idees ben clares.
El dibuix de Griffo, així com també la planificació responen a un esquema dins el més pur estil francobelga. En aquest sentit no hi ha grans sorpreses, però tampoc no són necessàries. Un classicisme formal al servei d'un relat ambientat en una època que encara ara ens interessa molt.



Publicat originalment al dBalears dia 15 d'abril de 2012

Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics o a Amazon España.