Però el significat dels mots és variable, i no sempre per decisió dels savis de l'IEC o la RAE. Sovint som els mateixos usuaris els qui canviem el significat de les paraules d'una forma capritxosa i fins i tot malintencionada.
Quan es tracta de vocabulari de qualque especialitat científica, ens podem trobar que se'n fa un ús alegre. En el cas de la medicina, en qualsevol de les seves branques, el cas és molt flagrant. Tots en qualque moment ens hem sentit amb l'autoritat suficient per automedicar-nos i emetre opinions sobre possibles diagnòstics. Qui no recorda el consum aleatori del Clamoxil, per exemple?
En el cas de la psiquiatria, ja entrem en terreny inestable, perquè encara existeixen molts de prejudicis en els assumptes de la ment. Hi ha molts més psicòpates dels que creiem, però aquesta afirmació és negada sistemàticament perquè tenim un concepte equivocat d'aquest transtorn de personalitat. I en el món de l'ensenyament secundari s'empren conceptes com "hiperactivitat" i fins i tot "autisme" de forma irresponsable i gratuïta. Per sort, però, gran part del que es parla en les reunions és un pur exercici formal i no hi ha més repercussions.
L'epil·lèpsia és un altre concepte interessant que solem relacionar amb un paio que està tirat a terra, tot ell convulsions, amb els ulls en blanc, escuma a la boca i algú que li fica un llapis a la boca per a què no s'empassi la seva pròpia llengua. Molt poca gent deu haver tingut l'ocasió de ser testimoni d'un fenomen tan estètic però no per això no deixem de creure que la cosa va per aquí.
Idò no. Almenys l'epil·lèpsia de Ramón Rodríguez, el guionista d'Ausencias i protagonista de la història, dibuixada per Cristina Bueno.
Rodríguez es un músic alternatiu amb molt bones crítiques. Com tanta gent, de petit dibuixava, però com gairebé tothom, ho va deixar aparcat. Ja d'adult, músic consagrat i pare de família, ha vist realitzat un dels seus somnis: treure un còmic, encara que com a guionista.
Per qüestions de l'atzar fa uns anys es retrobà amb la germana petita d'una antiga nòvia seva, ja formada com a il·lustradora. Començaren un projecte junts a Internet i d'allà a Ausencias tan sols hi va haver una passa important, la de posar-li il·lusió i constància.
És el còmic autobiogràfic d'un paio que pertany a la segona onada de la generació Star Wars, però la cosa no va de contar les seves aventuretes friquis. Se centra en una sola cosa. Un problema aliè a la seva voluntat d'infant. La seva epil·lèpsia. I veiem que no és així com ens la imaginem els qui no l'hem patit ni directament ni indirecta. En el seu cas una primera desconnexió del cervell, als sis anys, el conduí a seguir un tractament molt exhaustiu que consistia en la ingestió de pastilles, analítiques de sang i electroencefalogràmes regulars. En tota la seva vida de moment només ha tingut tres o quatre absències, i la darrera fa molts d'anys, però li ha quedat la seqüel·la de ser diferent, així com la por a patir una nova crisi en el moment més inesperat. Això, però, no l'impedí ni d'infant ni d'adolescent de ser tan feliç i infeliç com qualsevol altre.
El còmic, tot i que està centrat en aquest problema psiquiàtric, té cabuda per a altres elements que donen tridimensionalitat i riquesa a la història. La seva relació amb la família, especialment amb la germana gran i amb el seu ca Snoopy, estan resoltes amb una qualitat literària i narrativa lloables.
El dibuix de Bueno és molt sensible, deutor de l'estètica d'un tipus d'il·lustració agradable, dinàmica, de traç simplificat per centrar l'atenció en l'expressió dels personatges.
Per a ambdós autors és la primera incursió en el còmic, però això només se sap si se diu, perquè Ausencias és una obra madura, entretinguda i que commou. Molt per als temps que corren.
Publicat originalment al dBalears dia 22 d'abril de 2012
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada