Els anys trenta no pogueren començar pitjor: Alfons XIII deixa Espanya a mercè de tots aquests fills bords de Satanàs, encoixinat per uns quants estalvis col·locats en paradisos fiscals, i els rojos es fan amb el poder, començant a sac a dur a terme els atemptats terroristes més cruels i inimaginables: vot a la dona; escola mixta, laica i pública; divorci; supressió dels privilegis de l'Església; abolició de la noblesa com a concepte… fins i tot s'atreviren a posar una dona masclell i amb unes ulleres de cul de tassó com a ministra… Era la fi del món. No, molt pitjor, la fi dels valors divins.
Però Déu pitja però no ofega. Era una prova divina més. Com la d'Isaac o Moisès. Com les mateixes temptacions de Jesús. Francisco Franco Bahamonde ho comprengué i es posà al capdavant de la croada definitiva, regant les sagrades terres espanyoles amb la sang dels màrtirs sacrificats per fer tornar a sortir el Sol. I Déu, que és tot benevolència, recompensà el sacrifici tornant convertir Espanya, captiu i desarmat l'exèrcit roig, en un Imperi imperial.
Els qui guanyen les guerres escriuen la Història. Els qui les perden, fan pamflets que són virus socialistes, comunistes i anarquistes. Després dels quaranta anys de pau amb el Caudillo per la gràcia de Déu (i de l'Església Catòlica, no ho oblidem), s'ha hagut d'acceptar el mal menor de la democràcia perquè el salvapàtries, abans de morir, ho va deixar tot fermat i ben fermat. L'any 2012, una altra vegada captiva i desarmada l'orda roja, les tropes nacionals han assolit els últims objectius polítics. No es pot filmar el judici d'Urdangarín i Garzón ha de prendre pastilles per dormir. Fantàstic. Tot va vent en popa.
En aquest context Joan Navarro, al capdavant de Glénat España, llança una col·lecció políticament correcta, al manco en aparença, rescatant una capçalera molt rellevant del còmic franquista. Acaben d'aparèixer els dos primers números de Nuevas hazañas bélicas, rememorant aquells quaderns d'aventures que aparegueren a partir de 1948 i en les quals els alemanys eren els bons o els dolents depenent de si apareixien lluitant contra els soviètics o contra els aliats, i els japonesos, maleïdes llimones, sempre eren els dolents.
Glénat llança aquesta col·lecció ambientada en la Guerra Civil i la II Guerra Mundial en dues sèries. La roja, protagonitzada per herois republicans i amb noms tan suggerents com ¡Jauría fascista! Con los pies por delante o Dos águilas de un tiro, i la blava, amb noms igualment inspirats com Unidos en la División o ¡Barcelona en llamas! Furia roja. El guionista de les dues sèries és el mateix, Hernán Mingoya, i fa una bona feina d'incrustar una mica d'humanitat en dos conflictes bèl·lics i, per tant, terribles.
De la sèrie original només agafa el nom i l'estètica de la portada, perquè en el contingut divergeix ja que en l'Espanya "Una Grande y Libre" no passava res i, per tant, les guerres dels còmics havien de transcórrer en l'estranger.
El dibuix corre a càrrec de diferents dibuixants com Diego Olmos, Joan Marín, José María Beroy, Joan Fuster i Carlos García, tots ells amb el seu propi estil, que va des del blanc i negre pur d'Olmos al tramat de l'equip Beroy-Fuster-García.
El resultat d'aquest projecte, en el seu primer llançament, és més que bo. Històries ben argumentades, una ambientació i documentació notables i la conjunció entre guions i dibuixos és alhora respectuosa i entretinguda. Això sí, i per a mi és un valor afegit, en el treball de Mingoya s'hi veu la seva simpatia per qui lluità per la democràcia, la igualtat i la modernitat.
Publicat originalment al Diari de Balears dia 19 de febrer de 2012
Pots adquirir aquests còmics a Gotham Còmics o a Amazon España
, amb les despeses d'enviament gratuïtes per comandes a partir de 19 €.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada