16 de febr. 2012

Crónicas de Jerusalén

Hauré de començar amb una afirmació dràstica. Les religions han estat causa directa i indirecta de gran part dels actes més ignominiosos de tota la Humanitat. L’espècie humana necessita creure en fenòmens que escapen de les lleis físiques i donen suposades respostes a les preguntes que no en tenen. La clau de tot és la Mort humana. S’acaba o no s’acaba tot, quan ens morim? De moment pareix que és una qüestió que quedarà molt de temps sense resposta inequívoca. En algun moment de la Prehistòria, algú va veure la possibilitat de controlar la societat mitjançant aquest assumpte, i amb el pas dels segles s’anaren elaborant complicadíssimes religions que han donat peu a sofriment i consol infinits, sobretot quan les tres religions monoteïstes escalonades extengueren els seus tentacles per tot el món. El pes de la tradició ha convertit en normal el que no ho és, i viceversa. La història de la fe està plena de grans moments en els quals els cergues, sacerdots, muftís, imans o rabins s’associen i alien a grups, individus o governs indecents, il·legítims o assassins per convicció o conveniència (que és molt pitjor). Just al segle XX hi trobam centenars de milers de moments estelars, que van des de la relació de la jerarquia catòlica amb el nazisme a la pervivència del Sant Ofici en l’obscura Congregació per a la Doctrina de la Fe, passant per l’Holocaust, el nacionalcatolicisme, les intifades, la pederàstia sistemàtica i silenciada o el talibanisme. Les tres religions mediterrànies i els seus sucedanis i escissions en tenen per regalar i vendre, de perles negres.
Hi ha un lloc al món que és com una coctelera on s’hi han ficat les tres religions mediterrànies i un bon grapat de sucedanis i escissions de cada una d’elles i s’ha agitat amb l’energia d’un barman de primera categoria. Aquest indret és Israel, un Estat teocràtic assentat amb criteris dubtosos damunt els llocs més sagrats del judaïsme, el cristianisme i l’islam. I d’aqués país, el lloc més contradictori és Jerusalem. Allà hi ha el paradigma de l’enfrontament irremeiable de les religions: l’Explanada de les mesquites, en el centre de la qual s’hi troba justament la pedra on Isaac, en un afany fanàtic de satisfer el seu déu, va estar a punt de sacrificar-hi el seu propi fill. I no voldria la casualitat que fos precisament des d’allà mateix que Mahoma pujàs al setè cel? Tot i ser aquests dos esdeveniments de dubtosa veracitat,  l’esdevenir històric ha volgut que hi hagi la Cúpula de la Roca i, per tant, el lloc sigui més musulmà que res. Quan el messies esperat pels jueus torni a la Terra, aquests podran construir el tercer i darrer temple, si aconsegueixen trobar una vedella de dos anys que sigui completament roja per sacrificar. Per sort, és molt difícil aconseguir un animal com aquest. Des d’Abraham fins ara només n’hi ha hagut nou, i que així sigui per molts de segles més, perquè després se suposa que res els impedirà construir aquest temple just a on hi ha la Cúpula de la Roca, la destrucció o desplaçament de la qual implicaria immediatament l’esclat de la III Guerra Mundial o, el que és el mateix, el dia del Judici Final.
De tot això i molts més assumptes relacionats amb el despropòsit de tanta concentració de fanatisme en podem aprendre molt amb el darrer còmic del canadenc Guy Delisle, que publica Astiberri amb el nom de Crónicas de Jerusalén. En aquesta obra l’autor ens fa partíceps de la seva experiència de viure un any sencer en aquella ciutat amb l’única tasca de practicar-hi la immersió per documentar-se per fer aquest treball.
No aprofundeix en les causes històriques de la situació actual, ni de qui és més o manco responsable, ni si té solució o no en té. Com el nom de l’obra indica, la seva és una feina de cronista distant, aliè als problemes que formen el nucli vital de tanta gent desgraciada i, sobretot, des del punt de vista objectiu d’un ateu culte i, com a tal, educat i responsable. És la crònica d’un home al·lucinat per tants de despropòsits que legitimen les atrocitats que ens arriben per les notícies i les que no ens arriben. Un còmic de lectura amena recomanat per a tothom que, religiós o no, vulgui comprendre les contradiccions humanes.

Publicat originalment al Diari de Balears dia 8 de gener de 2012


Pots adquirir-lo a Gotham Còmics i a Amazon España, amb despeses d'enviament gratuïtes per a comandes a partir de 19 €.