Chernóbil, la zona

A finals de 1942 el físic italoamericà Enrico Fermi passà a la Història per provocar la primera reacció nuclear controlada i ben aviat algú hi va veure les dues sortides que sempre ha tingut l'energia atòmica: la generació d'electricitat i la destrucció massiva. Com és de suposar, primer va estar madura la bomba i després la central. Pot semblar paradoxal, però la creació de l'arma definitiva segurament suposà, i encara ara suposa, el postposar indefinidament la tercera i darrera guerra mundial. La seva utilitat positiva va ser indiscutida durant dècades, fins que va tenir lloc el primer gran accident de la història nuclear. Tot i estar en plena guerra freda, no es va poder donar la culpa als russos. Va ser a una central situada a 16 km de Harrisburg (Pennsilvania). S'intentà trobar el difícil equilibri entre prendre mesures pràctiques i no crear pànic, i passà el que havia de passar: les accions d'emergència foren insuficients, tan sols l'evacuació d'embarassades i infants dos dies després de l'accident. Les malformacions congènites, càncers diversos i trastorns psicològics de la població d'aquell indret no han estat reconegudes com a directament relacionades amb la catàstrofe. Això passava pel març de 1979 i el ressò va ser minimitzat al màxim.
Set anys després petà el quart reactor de la central nuclear de Txernòbil, escampant-se una boira radiactiva que afectà un perímetre de 16000 km. El nivell de radiació pujà fins a ser 1000 vegades superior al màxim anual permès i contaminà la zona per uns 25000 anys. D'això les autoritats soviètiques no en parlaren amb exactitud i, després d'evaquar tots els éssers humans i sacrificar els animals, enviaren uns 800000 robots biològics per liquidar les conseqüències de l'accident. No és que l'any 1986 la URSS disposés d'una tecnologia que ara desconeixem, és que eren persones que no es consideraven persones. Els bombers i gran part d'aquests liquidadors sufriren al·lucinacions i vòmits, i molts d'ells moriren perquè els seus òrgans interns es desferen, les infermeres es negaren a atendre'ls i els familiars no els pogueren veure mai més. Els herois de la pàtria soviètica.
Els EUA tingueren la sort que aquest accident tapà mediàticament la catàstrofe del Challenger, ocorreguda un mes abans, i la seva pròpia desgràcia nuclear. Aquí, dins l'òrbita capitalista, arribaren a ser experts en Txernòbil perquè els mitjans ens oferiren una àmplia gamma de detalls escabrosos que evitaren a l'hora d'abordar Harrisburg.
Què hi ha ara a Txèrnòbil? I a Prypiat, la ciutat més afectada per aquest assumpte? Francisco Sánchez i Natacha Bustos ens condueixen en una visita guiada amb el seu còmic Chernóbil, la zona, publicat per Glénat. Sánchez signa un guió que és com un prisma de tres cares, amb tres històries curtes centrades en tres generacions d'una mateixa família, tota ella afectada per l'accident.
La primera, titulada "Leonid y Galia", ens presenta una parella d'ancians que, temps després de l'accident, torna a casa seva per viure el que els queda fins a la mort conreant i cuidant animals domèstics, tots alimentats per la radiactivitat mil·lenària. És una història emocionant, amb grans silencis corresponents als que són presents en unes vides que ja s'ho han dit tot i que només els queda encadenar una sèrie d'actes i mirades per tirar endavant. El final, amb el naixement d'un potrell malformat, és un autèntic cant a la vida i a l'optimisme.
La segona, titulada "Vladimir y Anna", retrocedeix en el temps i ens transporta en els moments previs i posteriors a l'accident, seguint les peripècies d'una parella que espera un infant per transmetre'ns el pànic de perdre una vida que encara no és i de la desaparició de la benvolguda rutina diària, substituïda per una espècie d'èxode forçat per unes autoritats que, alhora que minimitzen el que està passant, envien un exèrcit de gent amb tenebrosos uniformes antiradiacions i contadors gèiger que es tornen boigs.
La tercera, titulada "Yuri y Tatiana", és la més dramàtica de totes perquè mentre un bomber que cau en acte de servei és apartat com si fos un apestat, la seva família, consistent en l'esposa, un fill gran i un infant acabat de néixer, intenten mantenir la flama de l'esperança de tornar a estar junts.
El guionista aposta per la part humana, deixant en segon terme els detalls de la catàstrofe en si mateixa. Al cap i a la fi, el que queda després de l'accident, és un dolor polièdric i desesperant perquè mai no podrà sanar.
La dibuixant aposta per un blanc i negre tan dur con les històries, amb una planificació i un acabat que no tenen res a envejar, i segurament molt que agrair, a autors independents americans com Jeff Smith, David Lapham o Craig Thompson.

Publicat originalment al Diari de Balears dia 12 de febrer de 2012

Pots adquirir-lo a Gotham Còmics o a Amazon, amb despeses d'enviament gratuïtes per comandes a partir de 19 €.