Warlord of Mars

L'any 1996, un novel·lista que feia poc més de dues dècades que anava tirant amb obres sobretot de ciència ficció va treure el primer lliurament d'una sèrie de volums per concretar. Una autèntica novel·la riu de dimensions generoses, espessa, plena de personatges carismàtics que vivien i, sobretot, sofrien en una terra inventada. Res nou. Com tampoc no era nova, encara que sí poc habitual, l'estructura en capítols dedicats a un personatge, creant confusió al principi, per convertir-se aquesta en un interès obsessiu per la trama. Es notà que George R. R. Martin va encetar la saga Song of Ice and Fire amb molta il·lusió, dedicant-s'hi en cos i ànima per escriure la seva obra magna, poc a poc, amb el seu ordinador que encara funciona amb MS-DOS.
La primera novel·la de la sèrie, A Game of Thrones, va ser editada a Espanya per la llibreria barcelonina Gigamesh l'any 2002, sense mitjans de comunicació que hi prestessin atenció, sense distribució a les llibreries convencionals ni als grans magatzems. Un llibre friqui, dirien els cretins, per disfressar d'escepticisme mordaç la seva ignorància motoritzada. Sense més propaganda que el boca orella, cadascun dels quatre volums que han aparegut des de llavors s'havia venut més o manco bé però essent un producte invisible i, per tant, inexistent, per al gran públic. Fins que la prestigiosa cadena HBO emeté el primer episodi. Des de llavors i molt especialment després del darrer de la primera temporada, començà un llarg pelegrinatge de lectors potencials que deixaven en evidència tots els llibreters quan demanaven la novel·la. Per completar aquest pòrtic a l'absurd, Devir fa anys va treure la primera novel·la en català i se la va menjar amb patates. Fracàs total. Com era de suposar, les passades festes de Nadal totes les llibreries i El Corte Inglés posaren la novel·la de 1996 ben a la vista, fent-la passar per novetat. Fins i tot, si us ve de gust, podeu comprar tovalloles, tasses, camisetes i xapes d'aquesta obra. Ara sí, perquè ha sortit per la tele.
No crec que passi el mateix, però podria ser que ben haviat el noucentista trust editorial-llibreter rescati la saga de Mart d'Edgar Rice Burroughs, un escriptor de novel·les de consum que a principis de segle XX creà dos personatges completament diferents. Un, anomenat John Clayton III, va ser més conegut pel seu àlies, Tarzan. La seva primera aparició va ser en una revista pulp l'any 1912 i des de llavors ha protagonitzat vint-i-quatre novel·les i vuitanta-sis (sic) pel·lícules. Naturalment, tothom coneix Lord Greystoke, encara que no com a personatge literari.
Però Burroughs creà un altre personatge molt més interessant, al meu entendre. El desconegut John Carter, que protagonitzà la sèrie Barsoom. Carter és un pioner de l'Oest americà de final de segle XIX que es veu transportat al planeta Mart, on tendrà una mala fi d'aventures fantàstiques enmig de civilitzacions mil·lenàries que lluiten per sobreviure en unes condicions ambientals precàries.
Per què John Carter i la princesa Dejah Thoris han passat gairebé exactament un segle en un oblit injust i injustificat? L'èxit desmesurat de Tarzan en podria ser una causa. També que la literatura de consum no es considera digna; o que senzillament ningú s'havia fixat en les possibilitats d'aquest segon univers de Burroughs.
Des de fa gairebé dos anys l'editorial nord-americana Dynamite Entertainment ha rescatat aquest tresor per adaptar-lo a les vinyetes, començant amb una sèrie de base, la que avui proposam, i que s'anomena Warriors of Mars, escrita per Arvid Nelson i dibuixada per encàrrec per una sèrie d'artistes diversos, com sol passar en el sistema de producció de còmics ianqui.
Algunes de les portades de la sèrie ens fan reviure amb nostàlgia una època que no hem conegut personalment, la dels primers trenta anys del segle passat, tan tenebrosa políticament però tan magnífica en l'àmbit cultural. Aquelles revistes de paper barat i portades atrevides, amb noms tan suggestius com Weird Tales o All-Story Magazine, que oferien entreteniment a raig, sincerament evasiu, amb històries ambientades en llocs llunyans poblats per civilitzacions exòtiques i herois complexos. Històries, llocs, civilitzacions i herois menyspreats a no ser que siguin devorats per la indústria cinematogràfica o televisiva. Llavors, de sobte, cobren interès, però no per mèrit propi sinó moltes vegades per influència d'adaptacions convencionals i rutinàries.
No és el cas d'aquesta adaptació al còmic de l'obra marciana de Burroughs. Al contrari, els dibuixants recreen molt bé el món fantàstic recreat pel guionista. De moment, ningú s'ha atrevit a editar-ho a Espanya. Però d'aquí a no res s'estrenarà una pel·lícula anomenada John Carter i tot pot canviar.

Publicat originalment al Diari de Balears dia 4 de març de 2012