8 de des. 2011

Pagando por ello. Diario en cómic de un putero


Chester Brown. Pagando por ello. Memorias en cómic de un putero. Barcelona: La Cúpula, 2011.
No conec ningú que reconegui que paga per tenir sexe. Supòs que entre totes les persones que hom arriba a conèixer durant la seva vida, n'hi deu haver un percentatge important que requereix els serveis d'algú que es prostitueix. Si hem de fer cas a les estadístiques, un de cada quatre homes espanyols reconeix haver pagat per sexe qualque vegada. Això vol dir que és probable que un mínim d'un 25% dels homes que coneixem són puters ocasionals o asidus, i hi hauríem d'afegir tots aquells que no ho reconeixerien ni si els trobassis in fraganti. Les pàgines de contactes dels periòdics estan farcides d'anuncis que ofereixen un catàleg d'opcions variat i per a tots els gustos, des de jovenetes ingènues fins a transsexuals cruels, o viceversa. Per Palma hi campegen diàriament unes 3500 prostitutes, entre les que van per lliure i les que fan feina per compte d'altri. Això és molt de moviment. Cotxes amunt i avall, observació per part de la demanda, exhibició per part de l'oferta, negociació, tracte i pagament, servei i neteja.
El sexe segueix essent un d'aquells temes tabú en la nostra societat, tot i que és l'eix de la vida mateixa. Fins i tot els qui decideixen practicar el celibat, almenys de boqueta, no fan altra cosa que opinar sobre el sexe, com s'ha de practicar i com no, amb qui, a partir de quin moment i amb quina finalitat. No se n'adonen que la gent no vol sermonets hipòcrites, que no els fa cas ningú. Si els instints i les necessitats bàsiques estan satisfetes, i la tele encesa, la gent occidental no vol complicar-se la vida amb els límits a la llibertat que posen la religió, l'Estat i altres poders fàctics. Per això els catòlics practicants practiquen el sexe amb anticonceptius i els patriotes d'aquest país defrauden hisenda amb totes les seves forces.
La prostitució se permet però no està regulada. És un d'aquells buits legals mantinguts amb premeditació i nocturnitat perquè és l'opció més còmoda de totes les possibles. La seva prohibició no l'eliminaria, i possiblement l'incrementaria, i la seva legalització posaria en peu de guerra els sectors socials més retrògads, tan susceptibles en segons quin assumptes i tan laxes en segons quins altres. Per tant, es deixa com està i així els governants s'estalvien moltes molèsties.
La Cúpula acaba de treure un còmic molt il·lustratiu, una autobiografia de Chester Brown corresponent a una de les seves facetes, la de puter. Aquest canadenc és una d'aquelles persones que té la imperiosa necessitat d'exhibir la seva vida a través del filtre de la seva tasca com a guionista i dibuixant. En aquesta ocasió, reuneix en un volum de 280 pàgines la seva experiència amb totes les prostitutes amb les quals ha tingut sexe, mitjançant històries curtes i entrellaçades, a més d'una espessa reflexió sobre el concepte, posant de manifest des del principi que ell és un gran defensor de la prostitució.
Tot i que és molt explícit, aquesta obra no és pornogràfica, ni tan sols sòrdida. En la primera part assistim al fracàs de la seva vida sentimental convencional, entra en contacte amb el fins aleshores desconegut món de la prostitució femenina i es converteix en un expert i defensor del tema. Una a una, van apareguent les al·lotes i dones que cobren per mantenir relacions sexuals tot i que Brown respecta el seu anonimant evitant els noms reals i no dibuixant ni una sola vegada la cara d'aquestes persones. Ens presenta les Carla, Angelina, Anne, Amanda, Susan, Wendy, Diane, Danielle, Jolene, Yvette, Gwendolyn, Alexis i altres com a éssers sensibles i individuals que es troben amb el dilema de compatibilitzar el seu jo amb el fet de rebre doblers per obrir-se de cames. Com que arriben a ser moltes les que tenen relacions amb Brown, n'hi ha de tot tipus tan físicament com de caràcter, però no n'hi ha cap que meresqui el més mínim menyspreu, i just amb la crònica mínima que l'autor du a terme, poc a poc ens condueix al seu terreny, al de l'acceptació de la prostitució i dels puters com les persones més normals del món, fins i tot es posa com a exemple de respectuositat cap a un col·lectiu que sobreviu pels marges de la societat.
La segona part es caracteritza per una partida de converses que manté l'autor amb amics i amigues que veuen la prostitució com un assumpte lleig. Com si fos un filòsof clàssic, estableix les claus d'un diàleg per desenvolupar la seva teoria i rebatre els tòpics que circulen sobre aquest tema. Per completar aquesta missió, inclou un apèndix voluminós allà on recapitula sobre els punts que ha tocat i els amplia tirant a terra tots els llocs comuns imaginables sobre la prostitució.
Un còmic entretingut i instructiu com se'n troben pocs, sobretot perquè és un tema del qual tothom opina i molt pocs amb coneixement de causa.

Article publicat al Diari de Balears dia 26 de novembre de 2011

Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics i a Amazon hi trobaràs altres obres de Chester Brown.