Tornam a Palma, torrats i amb energies renovades, i veiem que s'estan complint les amenaces electorals, encara que costin gairebé 200.000 €. El 15M segueix arreplegat en aquell casalot que fa feredat; els carrers comercials tornen a parèixer-ho; els mostradors ja exhibeixen la moda d'hivern (deuen voler que les dones passin fred, perquè pareix més de primavera que d'una altra cosa) i qui més qui manco renega dels professors encara una mica més perquè dia 1 ja estan ficats en els seus forats però no volen els al·lots fins la segona setmana de setembre. Aquest també és un mes de frenesí editorial, sobretot col·leccionable i llibres de text, però també d'altres productes impresos, com ara llibres i còmics. Poc a poc tot torna a la normalitat i ben aviat els dies d'estiu ens pareixeran un somni a alcançar, pot ser, l'any que ve.
D'entre els còmics que apareixeran durant aquest mes, hi ha coses realment interessants. A més, hi ha una notícia que possiblement capgirarà el panorama editorial: Planeta DeAgostini ha perdut els drets d'edició dels productes Marvel. Me n'alegro molt si això no suposa que l'editorial es retira de l'edició de còmics. Possiblement apostarà fort per altres productes, a la força més interessants, fent espabilar la competència, i tot plegat repercutirà de forma molt favorable en el públic. Vull ser optimista i pensar-ho. Però deia que hi ha obres destacables, una de les quals està signada per dos professionals indiscutibles: Emilio Ruiz i Ana Miralles. El primer s'encarrega del guió i la segona, com no podria ser d'altra forma, es responsabilitza del dibuix. El resultat és Wáluk, un còmic editat per Astiberri.
En el pròleg Ruiz exposa per què han escollit el tema. No és ben bé una justificació, sinó una explicació dels motius que els han dut a posar el seu art al servei d'una història d'animals. Els protagonistes són dos ossos; el petit nom Wáluk i la seva mare l'ha abandonat amb un any i mig de vida; l'altre nom Esquimo i ja està en el crepuscle de la seva vida, tot i que amb moltes ganes de seguir endavant, substituïnt la força per l'enginy. L'atzar fa que es topin i comencin una de les etapes de les seves vides més intenses, no tant per l'acció sinó pels llaços d'afecte que els van unint. Esquimo és alhora mestre i padrí, per a Wáluk; i aquest és, per a Esquimo, un estímul per treure el jove que hi ha dins el seu cos prim i desdentat.
La influència de Disney i els seus clons ens podria dur a pensar que pot ser una història plena d'acció, grans gestes, persecucions espectaculars i enemics carismàtics. I justament d'això no hi ha res, ni rastre. Ruiz aposta per un relat íntim, gens edulcorat però tampoc descarnat, que condueix dos ossos polars per un ecosistema molt malmenat pels humans que s'hi troben i pels que, des de milers de quilòmetres de distància, influeixen en el desgel. El guionista agafa un fons dramàtic i l'esquitxa de notes d'humor que allunyen el to del pamfletarisme pseudoecologista. Els protagonistes pateixen, però també gaudeixen del plaer de viure amb el que es troben a cada moment.
Per la seva banda, Miralles fa un treball extraordinari, demostrant una vegada més que és una de les grans autores del moment, amb tres dècades d'experiència i un rastre d'obres mestres en còmic i il·lustració. En les seves mans, els ossos adopten un catàleg d'expressions inacabable i, essent un dibuix realista, perspectiu i fet a mà, ens hi deixa entreveure un rastre de sensibilitat infantil que fan aquesta obra apta per a tots els públics. Els infants gaudiran de la parella i els adults, a més, hi trobaran una bateria de temes de debat actuals per poder comentar amb els seus fills d'una forma interessant.
D'entre els còmics que apareixeran durant aquest mes, hi ha coses realment interessants. A més, hi ha una notícia que possiblement capgirarà el panorama editorial: Planeta DeAgostini ha perdut els drets d'edició dels productes Marvel. Me n'alegro molt si això no suposa que l'editorial es retira de l'edició de còmics. Possiblement apostarà fort per altres productes, a la força més interessants, fent espabilar la competència, i tot plegat repercutirà de forma molt favorable en el públic. Vull ser optimista i pensar-ho. Però deia que hi ha obres destacables, una de les quals està signada per dos professionals indiscutibles: Emilio Ruiz i Ana Miralles. El primer s'encarrega del guió i la segona, com no podria ser d'altra forma, es responsabilitza del dibuix. El resultat és Wáluk, un còmic editat per Astiberri.
En el pròleg Ruiz exposa per què han escollit el tema. No és ben bé una justificació, sinó una explicació dels motius que els han dut a posar el seu art al servei d'una història d'animals. Els protagonistes són dos ossos; el petit nom Wáluk i la seva mare l'ha abandonat amb un any i mig de vida; l'altre nom Esquimo i ja està en el crepuscle de la seva vida, tot i que amb moltes ganes de seguir endavant, substituïnt la força per l'enginy. L'atzar fa que es topin i comencin una de les etapes de les seves vides més intenses, no tant per l'acció sinó pels llaços d'afecte que els van unint. Esquimo és alhora mestre i padrí, per a Wáluk; i aquest és, per a Esquimo, un estímul per treure el jove que hi ha dins el seu cos prim i desdentat.
La influència de Disney i els seus clons ens podria dur a pensar que pot ser una història plena d'acció, grans gestes, persecucions espectaculars i enemics carismàtics. I justament d'això no hi ha res, ni rastre. Ruiz aposta per un relat íntim, gens edulcorat però tampoc descarnat, que condueix dos ossos polars per un ecosistema molt malmenat pels humans que s'hi troben i pels que, des de milers de quilòmetres de distància, influeixen en el desgel. El guionista agafa un fons dramàtic i l'esquitxa de notes d'humor que allunyen el to del pamfletarisme pseudoecologista. Els protagonistes pateixen, però també gaudeixen del plaer de viure amb el que es troben a cada moment.
Per la seva banda, Miralles fa un treball extraordinari, demostrant una vegada més que és una de les grans autores del moment, amb tres dècades d'experiència i un rastre d'obres mestres en còmic i il·lustració. En les seves mans, els ossos adopten un catàleg d'expressions inacabable i, essent un dibuix realista, perspectiu i fet a mà, ens hi deixa entreveure un rastre de sensibilitat infantil que fan aquesta obra apta per a tots els públics. Els infants gaudiran de la parella i els adults, a més, hi trobaran una bateria de temes de debat actuals per poder comentar amb els seus fills d'una forma interessant.
Publicat al Diari de Balears dia 3 de setembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada