Avui comentaré una novel·la que fa unes setmanes m'envià Javier Cosnava en format electrònic i que fa uns dies he acabat de llegir. És la segona que llegesc de Cosnava i he de dir que m'agrada molt com escriu. S'allunya molt de la pedanteria de qui pretén fer-se un lloc en el món convencional de les lletres i, alhora, tampoc no encaixa en el convencionalisme dels productes friquis. Cosnava té la falta de prejudicis necessària per crear obres que van una mica per lliure. Aquesta és una de les qualitats que més m'agraden d'una persona i, per tant, d'un creador.
En aquesta ocasió emmarca la història en un context lleugerament futurista però no diria que és una novel·la de ciència ficció. No és la temàtica, sinó l'embolcall de la història, una metàfora sobre el control de la societat per part de la minoria que tenen els poders fàctics. No és un tema original, però l'originalitat ve donada pel format emprat, alternant el diari de la protagonista amb capítols redactats de forma convencional. En un principi no pareixen tenir relació, però a mesura que avançam en la lectura hi començam a veure punts d'unió, arribant a confluir meravellosament.
S'ha criticat el llenguatge emprat en el diari de la protagonista, però jo no hi veig cap problema ja que és així que parlen els adolescents, independentment de la seva classe social. La violència i el desencant implícits en les paraules de la protagonista fan reflexionar sobre moltes de coses relacionades amb l'educació a la família i a l'escola.
Però no només és una novel·la que ens fa reflexionar, sinó que, sobretot, és molt entretinguda; una qualitat indispensable, al meu entendre, per acabar un llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada