Ditko, Steve. Strange Suspense. The Steve Ditko Arvhive. Vol. 1. Madrid: Diábolo, 2010. 34,95 €.
L’any 1954 aparegué un assaig que portava per títol Seduction of the Innocent. El signava Fredric Wertham, un de tants cervells alemanys que emigraren als EUA. A més de ser un psiquiatra a tenir en compte, ben aviat començà a fer notar la seva ambició mediàtica treballant en el cas de l’assassí en sèrie i canníbal Albert Fish, que li donà una popularitat que va saber aprofitar. La seva obsessió en demostrar que els medis de massa eren la causa directa de la criminalitat entre la joventut, el va fer escriure nombrosos articles a revistes científiques i diversos llibres que desenvolupaven aquesta tesi, mentre intensificava la seva agenda amb intervencions en judicis i audiències del govern, en qualitat d’eminència mèdica. Naturalment, de tots els medis de masses, segons ell el més nociu era el còmic. Basava aquesta afirmació en que els joves criminals consumien còmics; és igual que en aquella època, com també passava a l’Espanya franquista, el còmic fos molt popular i tothom en llegia. Amb no poca malícia va establir una relació directa entre còmic i crim, i ho va fer en un moment idoni, emmarcant la seva croada personal en el context de la cacera de bruixes que patien altres indústries de l’oci com el cinema. La publicació de Seduction of the Innocent desencadenà tota una sèrie d’esdeveniments de gran transcendència que provocà la creació d’un sistema d’autocensura de la indústria del còmic, el Comics Code Authority.
Quins eren aquests còmics tan terribles que feien creuer a aquesta eminència del cervell que causaven la caiguda en la criminalitat dels adolescents? Gairebé tots, perquè hi veia un excés de violència i càrrega sexual que sovint arribava a límits completament intolerants. Amb arguments com que Wonder Woman era lesbiana perquè era una heroïna forta i independent, contribuí a acorralar la indústria del còmic, i aquesta només hi veié la sortida de censurar la violència i sobretot l’erotisme, vetant els gèneres més populars, com el terror i les seves variants més escabroses. Això provocà la conversió de la indústria del còmic ianqui en poc més que un grapat creixent de superherois asèptics, deixant en la ruïna l’empresa líder fins aleshores, EC Comics, i allisant el camí a les cada vegada més poderoses Marvel Comics i DC Comics. Per cert, amb els anys i les arrugues, Wertham arribà a defensar la cultura del còmic i els fanzines, però el mal ja estava fet.
Diábolo ens presenta la col·lecció Strange Suspense que recopila historietes exemplar de l’era pre Comics Code. Molt encertadament, han apostat per un material poc conegut, realitzat per un autor que es té per una fita en el còmic de superherois, però que abans de restringir el treball dels artistes va aprendre l’ofici creant històries de terror d’aquelles que posaven tan nerviós Wertham.
Steve Ditko, el cocreador de Spiderman, conreà el terror, la ciència ficció i el misteri en revistes de segona com Fantastic Fears, The Thing, Strange Suspense Stories o This Magazine is Haunted. L’èxit de l’etapa superheroica va ser tan gran que aquest període va quedar eclipsat i, en certa manera, amagat. En el primer volum de la sèrie hi trobam històries de terror que inclouen canibalisme i desmembraments amb una tranquil·litat que ens pot sobtar, i totes elles tenen el regust d’una època irrepetible, el de la postguerra i primera guerra freda, amb una estètica pop tantes vegades imitada i emprada i, el que per a mi és el més important, amb un grau de desinhibició notable que demostra les possibilitats creatives quan no es té cap limitació imposada per exigències convencionals.
Vist amb la perspectiva dels anys, i encara que paregui contradictori, aquest volum destil·la una innocència perduda i provoca la rialla complaent de qui entén que allò és simplement ficció, que res té a veure amb la realitat i, molt manco, amb la corrupció mental de l’autor i el lector.
Quins eren aquests còmics tan terribles que feien creuer a aquesta eminència del cervell que causaven la caiguda en la criminalitat dels adolescents? Gairebé tots, perquè hi veia un excés de violència i càrrega sexual que sovint arribava a límits completament intolerants. Amb arguments com que Wonder Woman era lesbiana perquè era una heroïna forta i independent, contribuí a acorralar la indústria del còmic, i aquesta només hi veié la sortida de censurar la violència i sobretot l’erotisme, vetant els gèneres més populars, com el terror i les seves variants més escabroses. Això provocà la conversió de la indústria del còmic ianqui en poc més que un grapat creixent de superherois asèptics, deixant en la ruïna l’empresa líder fins aleshores, EC Comics, i allisant el camí a les cada vegada més poderoses Marvel Comics i DC Comics. Per cert, amb els anys i les arrugues, Wertham arribà a defensar la cultura del còmic i els fanzines, però el mal ja estava fet.
Diábolo ens presenta la col·lecció Strange Suspense que recopila historietes exemplar de l’era pre Comics Code. Molt encertadament, han apostat per un material poc conegut, realitzat per un autor que es té per una fita en el còmic de superherois, però que abans de restringir el treball dels artistes va aprendre l’ofici creant històries de terror d’aquelles que posaven tan nerviós Wertham.
Steve Ditko, el cocreador de Spiderman, conreà el terror, la ciència ficció i el misteri en revistes de segona com Fantastic Fears, The Thing, Strange Suspense Stories o This Magazine is Haunted. L’èxit de l’etapa superheroica va ser tan gran que aquest període va quedar eclipsat i, en certa manera, amagat. En el primer volum de la sèrie hi trobam històries de terror que inclouen canibalisme i desmembraments amb una tranquil·litat que ens pot sobtar, i totes elles tenen el regust d’una època irrepetible, el de la postguerra i primera guerra freda, amb una estètica pop tantes vegades imitada i emprada i, el que per a mi és el més important, amb un grau de desinhibició notable que demostra les possibilitats creatives quan no es té cap limitació imposada per exigències convencionals.
Vist amb la perspectiva dels anys, i encara que paregui contradictori, aquest volum destil·la una innocència perduda i provoca la rialla complaent de qui entén que allò és simplement ficció, que res té a veure amb la realitat i, molt manco, amb la corrupció mental de l’autor i el lector.
Publicat al Diari de Balears dia 8 de gener de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada