24 d’abr. 2010

Conan el cimmerio

El concepte de fantasia heroica està monopolitzat per l'obra tolkiana, especialment per la trilogia El Senyor dels anells, publicada per primer cop entre 1954 i 1955. La seva influència és indiscutible en autors com Ursula K. Le Guin, el tàndem Margaret Weiss i Tracy Hickman o George R. R. Martin, per esmentar quatre dels autors posteriors més famosos. La popularitat de Frodo i els seus amics ha estat tan gran que ha creat un fenomen dual de difícil solució: ha contribuït a la proliferació d'obres similars a l'hora que n'ha impossibilitat el creixement per simple comparació. Una cosa semblant ha passat amb el joc de cartes col·leccionables Magic, que va obrir un horitzó nou en el disseny i gaudi dels jocs de taula, possibilitant la creació de molts altres jocs que tanmateix s'han anat asfixiant pel pels de Magic. La diferència entre aquest exemple i el literari és que Magic va ser el primer joc col·leccionable i El Senyor dels anells no inaugura el subgènere de fantasia heroica. Tant si ens agrada com si no, és un invent nord-americà de principis del segle XX, directament relacionat amb un nou tipus de revista, impresa en paper barat, d'aparició quinzenal o mensual, de baix cost i portada atractiva. Però el que va revolucionar la literatura no va ser el suport, sinó el contingut. En les pàgines d'alguns pulps famosos, com Weird Tales, hi va néixer la fantasia heroica de la mà de Bob Howard, un texà de perfil ben diferent a l'intel·lectual Tolkien, que es va suïcidar tot just quan havia complit trenta anys. Amb creacions com Solomon Kane, Kull o, especialment, Conan, Howard estableix els principis originals del subgènere, també anomenat d'espasa i bruixeria: el protagonista és un rodamón individualista, solitari i amb una destresa per sobre de la mitjana que es guia per instints bàsics, especialment el de la supervivència, però amb un codi de conducta heroic. Les seves vivències transcorren en una època remota, generalment ancorada en una Edat mitjana estilitzada amb presència d'elements sobrenaturals i màgics que esdevenen els antagonistes de l'heroi. I, si és important el contingut, també ho és el format, condicionat pel suport (la revista pulp): el relat breu amb un estil narratiu directe, poc descriptiu i ric el lèxic i figures retòriques. La fantasia heroica anglosaxona, representada per Tolkien, dóna molta més importància a l'epicitat i al grup que té una missió de gran transcendència. Amb els anys, i gràcies a l'emigració de la fantasia heroica anglosaxona a altres formats, com el joc de rol, aquestes característiques s'han afusellat fins a romandre completament esgotades, repetint-se sense preocupació per la qualitat literària. Per sort, la fantasia heroica americana, representada en la figura de Conan, no ha estat tan manyuclada i a hores d'ara conserva la frescor original que podem gaudir en la nova col·lecció mensual de Planeta DeAgostini anomenada Conan el cimmerio. El primer arc argumental és de luxe, guionitzat per Timothy Truman i codibuixat per l'incommensurable Richard Corben. Aquest és un dels meus somnis fet realitzat: un dels meus personatges literaris preferits dibuixats per un dels millors i més originals dibuixants de la història del còmic i la il·lustració. El resultat és prometedor, tot i que només ençata un nou camí en la reactualització de les aventures del cimerià que fa poc més de sis anys emprengué l'editorial Dark Horse. Aquest primer arc argumental gira al voltant de la història del padrí de Conan quan era jove, qui viu una experiència que faria les delícies dels amants del terror. Truman mescla els elements de la fantasia heroica amb altres que no li són propis, esforçant-se per fer-nos vibrar amb el sabor genuí del personatge, intentant ser respectuós amb l'esperit original.
Publicat al Diari de Balears dia 20 de març de 2010