Arquetipo

König, Ralph. Arquetipo. Barcelona: La Cúpula, 2010. 20 €.

La nostra és una època de transició. En algun moment del futur, no gaire lluny, algú encunyarà un terme per denominar el període que va des del final de l'edat contemporània i la següent edat. Amb una clarividència espantosa, Francis Fukuyama plantejà la fi de l'edat contemporània al seu famós article de 1989 titulat "La fi de la Història?", tres anys després convertit en el llibre The End of History and the Last Man. El politicòleg va més enllà de Marx i contempla la Història com un procés de lluita ideològica, que tot just acabava simbòlicament amb la caiguda del mur de Berlín. Dues dècades després de la seva publicació, vegem que aquells aspectes més utòpics que apuntava, com el cessament de guerres i revolucions, no tan sols no s'han assolit sinó que s'han enquistat i diluït tant que no sabem distingir entre el que és una guerra i el que és una missió de pau, i per descomptat que no tenim ni idea de si estam o no implicats en un o en vint-i-cinc conflictes bèl·lics. El que sí encerta és en afirmar que les ideologies perden pes per innecessàries i impopulars i són substituïdes per l'economia, essent això l'èxit últim del capitalisme alhora que també és la seva dosi de verí letal. Tot pareix indicar que caminam cap a una societat desprovista d'arguments ideològics i abocada al consumisme. Encara que Fukuyama creu possible que tot això desplaçarà les religions i els seus dogmes, a hores d'ara podem veure com el fanatisme religiós ha arrelat fort a principis del segle XXI, posant de manifest que les religions continuaran obstaculitzant el progrés mental i el procés de pau i, juntament amb la por, al terrorisme, seguiran contribuïnt a consolidar el pensament pensable.

És curiós, per a qui ha assolit un pensament laic enmig de la cultura judeocristiana, veure com la contradicció entre una societat rabiosament materialista, egoïsta i promotora d'un individualisme il·lusori, i la permanència d'elements irracionals, espirituals i alienadors de tipus religiós demostra una convivència simbiòtica tan eficaç com sorprenent. És possible que sigui per pura inèrcia i per la petita possibilitat de ser conscients d'estar contribuïnt a crear un futur incert, per la qual cosa es fa necessari creure que és possible una redempció en última instància.

Qui creu que les religions dificulten l'existència pacífica humana, ha de renunciar a la cultura generada per elles? De cap manera. Les tres grans creences mediterrànies s'assenten en una trilogia escalonada (l'Antic Testament, el Nou Testament i L'Alcorà) de dubtosa procedència i amb escasses garanties de fidelitat històrica. Això no seria un problema si es considerassin obres literàries que, en el millor dels casos, contenen qualque passatge lleugeríssimament inspirat en fets i persones reals, però amb una forta dosi d'imaginació i plagi d'obres de cultures anteriors. Però no, es consideren axiomes amb voluntat d'imposar-se com a veritats, ara simbòliques perquè no queda més remei que dir que la gent per a la qual es va escriure era curta i per això se l'havia de parlar en clau simbòlica (sic). Dels tres llibres, el que sobta més és l'Antic Testament, plagat de guerres, traicions, perfícies, injustícies, incests i altres activitats de dubtosa moralitat que giren al voltant d'un déu aïrat, capritxós i cruel. Darrerament, en el món del còmic, hi ha hagut obres importants que han sabut fer broma intel·ligent d'alguns dels seus llibres més esperpèntics. Fa menys d'un any comentava Prototipo de Ralf König, que ironitzava amb tot allò d'Adam i Eva, i ara ens arriba Arquetipo, que gira al voltant de les tribulacions de Noè. König segueix fidel al seu estil gràfic i literari, humorísticament desenfadats però amb un punt mordaç que el fa destacar en no poques ocasions com a tocat per la genialitat. La seva irreverència i capacitat per replantejar el que coneixem del personatge i la seva gesta converteixen aquesta obra en lectura d'obligada lectura per a qui no es conforma amb que li fassin el plat.

Publicat al Diari de Balears dia 13 de març de 2010