4 de març 2010

Stitches

Small, David. Stitches. Barcelona: Reservoir Books, 2010. 19,95 €.

Un dels aspectes més fascinants de la pròpia vida és la disjuntiva que hi ha entre la sensació diària de posar-nos davant el mirall i veure la mateixa cara de tota la vida i la percepció del nostre propi envelliment, sovint de forma tangencial. Entre aquella carona pelada i llisa que vèiem quan pujàvem damunt la pica de rentar les mans i la que ara ens torna la mirada mentre transparenta insolentment el nostre estat d'ànim, amb arrugues en diferents graus de profunditat, no hi ha hagut més que una successió contínua de dies sense una sola pausa. Diuen que l'única part del cos que no canvia amb els anys és la mirada, però em pareix que ni això és així. Amb els anys la mirada canvia moltíssim, de la innocència a la insolència, i després pot anar cap a la tristor, el conformisme, la por a sofrir més, l'apatia, la ira, però també l'alegria i, fins i tot en alguns casos, la felicitat. Els ulls són les finestres per on treu el cap el nostre estat d'ànim i les nostres intencions, essent molt difícil impedir-ho. Hi ha ulls que riuen encara que la boca no es mogui, i també hi ha ulls que delaten la falsedat de la rialla.

Si hom és observador, mirar els ulls de la gent és un exercici excel·lent per comprendre la naturalesa humana. Com els mouen o els mantenen aturats, com pipellegen, com sostenen la vista o, a la mínima, l'acoten. Entendre el llenguatge de les mirades és molt útil per conèixer-se a un mateix i evitar caure en errors evidents perquè ens avisa de la conveniència o no d'establir una relació personal o professional amb algú a qui hem tengut ocasió d'interactuar.
L'obra d'aquesta setmana és essencialment un còmic de mirades. Ja a la portada hi veiem el protagonista amb una mirada inquietant. David Small ens proposa un viatge a la seva infància i adolescència per assistir al procés de pèrdua de la innocència de la seva mirada, envoltat per una família peculiar, amb un germà poc amable, i uns pares poc recomanables, sense ser gaire diferents de molts de pares que circulen pel món occidental. Una família on no es conversava, i les paraules eren substituïdes per les mirades, sempre amenaçants i esquerpes. El protagonista visqué en aquest ecosistema familiar sense adaptar-s'hi, sofrint amb cada senyal d'absència d'afecte dels seus progenitors, sobretot de la seva mare, un cas realment d'estudi.

Small és un dels grans narradors gràfics de l'actualitat perquè amb un argument senzill ens demostra una vegada més que avui dia és molt més important com es conta una història que aquesta en si mateixa. Stitches és un gran còmic per la forma que l'autor té de compondre els diferents elements i, sobretot, per la fluidesa de la narració, que avança gràcies a la veu en off de l'autor i protagonista que està perfectament sincronitzada amb les vinyetes, la seva composició interna i la seva disposició.
Dic que és un còmic de mirades perquè són l'eina principal de comunicació dels personatges. S'hi parla molt poc, però tota la història vessa de diàleg silenciós fet amb els ulls, entesos aquests com a part indissoluble del caràcter, forjat amb els anys pels esdeveniments que han adobat la vida dels personatges, especialment del protagonista i la seva mare. Tot això no impedeix, però, que Stitches sigui molt més, amb uns punts d'inflexió argumentals brillants que ens conviden a prendre consciència de la transcendència dels nostres actes, fins i tot dels que pareixen més irrellevants, i de la gran responsabilitat que tenim en la forma que ens afecten i modelen el nostre tarannà.

No puc oblidar parlar del dibuix. Dir excel·lent seria fer-lo poca cosa. Small és un geni del traç casual, un poeta del pinzell i un retratista psicològic i gestual com n'existeixen pocs.

Publicat al Diari de Balears dia 27 de febrer de 2010