11 de febr. 2010

Hitler

Mizuki, Shigeru. Hitler. Barcelona: Glénat, 2009. 12 €.

Si hi ha algú que ha exemplificat més que ningú el Mal, en majúscules, aquest és Hitler. L'austríac amb vocació de pintor artístic i la ment fluixa que aconseguí convertir-se, en tan sols 12 anys, en la icona on es concentren totes les parts de la definició del mal absolut; un arbre, en aquesta ocasió dolent, que ha arribat a ser tan gran, i sense perspectives de minvar, que impedeix veure que, per desgràcia, durant la Història i, molt especialment, durant el segle XX, hi ha hagut altres personatges terrorífics fets amb el mateix motle, que en tot cas es distingeixen d'ell en qüestions de quantitat, no de qualitat. Així i tot, s'ha de dir que aquest paio ho va posar molt fàcil per arribar a ser tan perennement famós com a exemple d'humà negatiu: l'estètica personal i del règim, les dimensions dels seus discursos, teories i posades en escena, els seus aires de grandesa a l'antiga, sempre amb la mirada posada en l'Imperi Romà, les seves pretensions territorials i humanes (aquestes darreres han estat les que l'han catapultat a la fama) i el seu final romàntic.
Si deixam, per un moment, la necessitat de recalcar en tot moment que Hitler NO hauria d'haver existit (com si fos necessari per evitar els dubtes sobre la nostra moral), podem veure com, a més, és el paradigma de l'ambició humana; del poder pur, materialitzat en la passió testosteronejada per la brega, l'exhibició de la potència muscular d'una suposada nació, completada amb l'exhibició impúdica de la força de les armes i la lluita per la supervivència amparada en un terrible darwinisme malentès que parla de demografia, matèries primeres i espai vital.
Possiblement s'ha parlat massa d'aquesta mica d'home, però crec que la biografia en còmic realitzada per Shigeru Mizuki fa trenta anys, i que ara arriba a Espanya gràcies a Glénat, és un bon punt de partida per conèixer la part humana d'aquest monstre, des de la seva etapa de rodamón, fins el seu suïcidi just quan, captives i desarmades les tropes nazis, l'Exèrcit Roig alcançava Berlín i es donava per acabada la part més comercial de la II Guerra Mundial.
Mizuki tenia 18 anys quan Hitler era el personatge carismàtic per excel·lència, en un Japó imperialista que tenia tracte preferent amb Alemanya. A l'epíleg no ho amaga: el magnetisme de Hitler, unit a l'extraordinari embolcall propagandístic de Goebbels, el tenia enamorat, com a molts de joves japonesos de llavors. Però no hem de creure que aquest manga és una obra que exalta el Führer, però tampoc hem d'esperar una arquitectura argumentística que el converteixi en un catàleg de tòpics, llocs comuns i clixés. Mizuki analitza l'evolució de la personalitat de Hitler sense entretenir-se gens en els detalls ja coneguts. De la lectura d'aquesta obra se'n desprèn una voluntat de l'autor de ser fidel als esdeveniments personals, posicionant-se indirectament en la tesi que Hitler estava com un llum, mancat de qualsevol escrúpol moral i tenia una capacitat de feina inhumana, unida a un carisma innat que potenciava amb grans dosis de demagògia sense límits. No li posaren molt difícil: el Tractat de Versalles va ser la seva porta d'entrada principal al poder, el crac del 29 la catifa vermella i França, Gran Bretanya i EUA foren els porters i grumets que l'ajudaren a convertir-se en la figura que coneixem, encara que sigui superficialment. Això no li lleva responsabilitat sinó que demostra que va ser un home que dugué el maquiavelisme al límit, fins que incorporà la perfídia en el seu currículum, traint Stalin, un altre monstre, que tenia aterrit el país més gran del món i que no dubtà en concentrar la seva ira soviètica a l'oest, fins que la bandera roja onejà al parlament nazi, que s'aixecava enmig d'un Berlín reduït a derrubis mentre els cadàvers de Hitler i Eva Braun fumejaven.

Publicat al Diari de Balears dia 30 de gener de 2010