Endurance

Bustos, Luis. Endurance. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2009. 12,95 €.

Quins són els mecanismes mentals que creen la necessitat d'emprendre gestes improbables? Alguns exemples: la travessia transatlàntica víkinga fins a Amèrica, a les terres que anomenaren Groenland, Helluland, Markland i Vinland; la de Cristòfol Colom i tota la tropa de delinqüents; l'anada a la Lluna; la conquesta del pol sud en trineu per part d'Admunsen; la conquesta del pol nord en dirigible per part també d'Admunsen i Nobile... aquestes són algunes de les grosses que tengueren èxit. Moltes altres fracassaren, especialment les utopies ideològiques. Què mou a la gent a fer tot això? L'afany de formar part de la Història? L'ambició personal? L'afany científic? El patriotisme? La irracionalitat que caracteritza la racionalitat humana? Segur que totes aquestes i altres causes entrecreuades són les responsables d'empreses que, en fred, pareixen poc o gens sensates.

L'ésser humà té una necessitat imperiosa de superar-se a si mateix i, sobretot, a la resta. La competitivitat existia abans de l'escriptura perquè sempre ha estat present en la naturalesa orgànica. La llei del més fort, només que una de les espècies animals més febles, la humana, es convertí en la més forta gràcies a la intel·ligència. Tota una paradoxa: la intel·ligència superior ens ha servit per imposar-nos per la força. Entremig, hi ha un factor imprescindible per a què això hagi estat possible: l'evolució tecnològica, ja que sense ella, els humans ens hauríem extingit enmig d'una natura desencadenada.

La industrialització permeté entrar dins una època apassionant i terrible com ninguna, l'edat contemporània, plena d'assoliments extraordinaris i catàstrofes artificials inimaginables, i també plena de gestes grandioses de forma però una mica buides de contingut, tot i que sempre ha estat igual ja que els mitjans de comunicació i els aparells propagandístics institucionals s'han encarregat d'envernissar-les d'epicitat i necessitat per a què la gent assumís com a imprescindible allò que podia passar perfectament com a absurd i hiperbòlic.

L'expedició a l'Antàrtida dissenyada i dirigida per Ernest Shackleton és un exemple d'aquests tipus de sense sentit, derivant gairebé en tragèdia. La idea era travessar el sisè continent per terra, 2900 km, la meitat dels quals no havien estat explorats mai. L'equip, a bord del vaixell Endurance, gairebé no tingué temps ni de començar l'expedició. Ben aviat el gel impedí que el navili pogués avançar i, en poc temps, la seva pressió l'esclafà, fent que els tripulants es quedassin amb el cul a l'aire, sense gaires provisions, i amb l'esperança de sobreviure molt minvada. És aquí on comença l'autèntica gesta: sobreviure i arribar a qualque lloc poblat.

Luis Bustos ens proposa compartir el sofriment amb els protagonistes d'aquest petit esdeveniment eclipsat pel fracàs i per estar diluït en la Gran Guerra. Endurance és la visió de Bustos sobre tot el que succeí des de dia 1 de febrer de 1915 fins que els supervivents foren rescatats dia 30 d'agost de 1916. Quasi un any i mig de comprovar que l'infern existeix, està a la Terra i està glaçat.

L'autor amb aquest tebeo pretén un retorn a l'aventura de la superació personal, cercant l'heroi involuntari i acompanyant-lo en la seva lluita per donar continuïtat a la seva vida i la dels seus companys. Per això Bustos se centra més en els personatges que en el motiu que els du a embarcar-se en un vaixell de vela i quedar encallats enmig del desert blanc. La figura de Shackleton esdevé l'heroi ambigu, fracassat en el seu gran propòsit però victoriós en una empresa molt més difícil, la d'aconseguir sobreviure amb la seva tripulació gràcies a la seva habilitat de lideratge en una situació tan extrema.

Així Bustos esdevé un dels autors més interessants del panorama espanyol actual, capaç ell també de dur a bon port la gesta de crear una obra històrica dramàtica que dugui el seu segell gràfic.

Publicat al Diari de Balears dia 23 de gener de 2010