Incógnito

Brubaker, Ed; Phillips, Sean. Incógnito. Barcelona: Panini, 2009. 17,50 €.

Hi ha una teoria que justifica la presència omnipotent del futbol en les nostres vides. Diu una cosa així com que la gent, des de temps atàvics, necessita sublimar la seva vida en alguna cosa superior, gairebé divina, i sempre èpica. Al llarg de la Història, la gent ha cercat el conhort i la calma de les seves frustracions en la figura de l'heroi. Diu també la teoria, que aquest és un fet necessari perquè nosaltres necessitam projectar-nos en personatges que no tenguin les nostres mancances ni estiguin subjectes a una rutina semblant a la nostra. Figures que representin l'essència dels valors de la nostra societat, inalcançables per a la majoria de mortals, però amb els quals ens identificam en moments de comunió. Aquesta teoria dóna per cert que els futbolistes són els mites de la nostra època i l'actual situació tecnològica i mediàtica s'encarrega de potencia-ho a tota hora, relacionant-los amb gladiadors, guerrers, paladins, tot això acompanyat sempre d'una música que deixa esquifit el Carmina Burana, fent-nos perdre de vista que tan sols es tracta de 22 homes en calçotets que corren com a rabiosos darrera un boll cosit al Tercer Món per nins sense drets.

N'hi ha que també volen aplicar aquesta mateixa teoria als superherois, emprant exactament els mateixos arguments i explicant el seu èxit comercial en la necessitat que tenen els seus lectors d'extrapolar-se en subjectes que tenen poders superrealistes i unes condicions físiques envejables. Curiosament pocs són els qui veuen relació directe de l'èxit entre els masclells i el fet que els superherois i superheroïnes vagin completament nus (acolorits de forma absurda).

Però també existeix molta de gent que no necessita prolongar-se en jugadors de futbol o tennis o en superherois enfundats en licra, possiblement perquè no tenen cap necessitat d'adorar ni herois ni déus ni res de tot això. Per a la part d'aquest col·lectiu de rars que llegim còmics, gairebé tota la producció de Marvel i DC no val els collons d'un penjat i, per tant, la ignoram i punt. Però en el meu cas, des de l'aparició de Watchmen l'any 1987 m'he demanat perquè no renoven el concepte de superheroi si dóna tantes mostres de desgast i de no saber encaixar amb dignitat el pas del temps. No es podrien replantejar ara, a principis del segle XXI, com si fos la primera vegada que se'n parla?

Dos grans autors ho han fet, i el resultat promet ser magnífic; tant que possiblement siguin incompresos. El guionista Ed Brubaker i el dibuixant Sean Phillips (el tàndem d'or de la sèrie Criminal) han encetat un camí d'impredecibles conseqüències amb Incógnito, que ha començat a editar a Espanya Panini. El primer que vull destacar: els superherois no duen licra, no són maniqueament bons i no són esclaus del que el lector espera d'ells. Tres bones raons per donar una oportunitat a aquesta obra, que promet convertir-se en una sèrie estable.

En el primer volum els autors ens presenten l'ambient on es desenvoluparan les trames de la sèrie, un híbrid entre sèrie negra (l'especialitat de Brubaker) i el gènere de superherois, al mateix temps que desenvolupen un primer arc argumental cru, sense concessions a la comercialitat. La història és desangelada i Brubaker ja se'n cuida de no deixar-nos aferrar a cap personatge, ni tan sols al protagonista, al superheroi, perquè el primer que ens planta a la cara és la superació de la frontera entre bons i dolents. Per la seva part, Phillips dibuixa rabiosament bé, destacant la cruesa de les relacions entre els personatges, i entre aquests i el seu entorn.

El resultat és una obra original, enfocada al públic adult, no necessàriament lector de superherois (no m'estranyaria que a aquests no els agradi) i que voluntàriament s'ha posat al capdavant de la difícil tasca de rompre els motles de titani del gènere més lucratiu del novè art. Ho aconseguirà? Esper que sí.

Publicat al Diari de Balears dia 19 de desembre de 2009