Ensenyar Història

A primària no s'ensenya Història. Segurament és una decisió presa per experts en pedagogia després d'arribar a la conclusió que els nins no tenen la maduresa suficient i que hi ha altres àrees molt més importants. Al tercer cicle (cinquè i sisè), un dels darrers blocs de continguts fa referència a les organitzacions socials i polítiques dels adults. Ja és qualque cosa, però així arribam als 12 anys.

A secundària sí que se n'ensenya. Després de tantes i tantes reformes, contrareformes i recontrareformes, el departament didàctic encarregat d'aquesta tasca segueix essent de "Ciències socials, geografia i història", deixant clara la voluntat de seguir mesclant ous amb caragols. Al primer cicle d'ESO es comença a veure prehistòria i història, amb temes tan interessants, útils i engrescadors com els caçadors i recol·lectors, l'aportació mesopotàmica i, fins i tot romana, a la societat. Després vé tot allò de Bizanci, Al-Andalus, la Corona d'Aragó i el Regne de Mallorca, els Reis Catòlics, el descobriment d'Amèrica (sic, un altre concepte que és immune al pas del temps) l'Humanisme, el Renaixement... i no ens oblidem de les Germanies.

A 3r d'ESO, res, així que ja anam a 4t, un curs que el gaudeix la poca gent que no es despenja abans. Amb tres hores a la setmana, s'ha de veure des de la crisi de l'absolutisme fins a la caiguda del bloc comunista. No cal dir que és una gesta impossible i, per tant, sempre queda més difós o, directament, sense veure, la història recent.

A 1r de batxillerat la gent de lletres torna a veure el temari de 4t (no intentem trobar-hi la lògica), i a 2n de batxillerat, una autèntica carrera contrarellotge per acabar la matèria que entra a Selectivitat, s'ha de veure TOTA la història d'Espanya, des d'Atapuerca fins el final del segle XX. Però millor estan els alumnes que no fan el batxillerat de lletres (perquè fan els de ciències, perquè han fracassat a l'ESO o perquè se n'han anat a FP), ja que MAI hauran vist RES de la història contemporània del Món, i molt manco d'Espanya.

Mentrestant, a Itàlia es tornen a passejar patrulles de civils voluntaris que s'encarreguen de vetlar per la seguretat ciutadana. Van molt elegantment vestits, amb una camisa beix, uns calçons marrons, una corbata negra i un braçalet amb una insígnia. No poden rebre finançament públic però sí privat. Ja han començat a posar ordre a Roma, ablanint una mica un parell de romanesos en una "expedició preventiva".

NOTA: Aquest article fa temps havia d'aparèixer a la secció "L'Aviram" de L'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears, però finalment ha quedat inèdit.