Gentleman Jim

Briggs, Raymond. Gentleman Jim. Bilbao: Astiberri, 2009. 12 €.

L'infant ignora el mal, i per això és desvàlid i ha d'estar sotmès constantment a la supervisió dels majors, que han de vetlar per acompanyar-lo cap a l'adolescència atorgant-li les eines suficients per garantir la seva autonomia. Pel camí, es va perdent part del tresor de la innocència, això en infants que tenen una vida adequada a la seva edat. Amb aquells sentits esmolats i des de la seva escassa altura, van captant el que es cou al seu voltant, i molt sovint els adults oblidam que son peces de fang que s'estan modelant i cada empremta és susceptible de romandre marcada de per vida. A més de totes aquelles situacions que puguin corrompre aquesta innocència i que són perseguides legalment, n'hi ha moltes altres que passen per malla. En aquest sentit, el dia a dia accelerat i moltes vegades incompatible amb una vida familiar sana, fa que la part més feble sigui la més afectada, i actuacions com posar-los davant la tele i comprar-los més capricis dels que tenen dóna mals resultats en percentatges molt elevats. L'ambient frívol i consumista que ens embolcalla, tan enemic de tot el que no suposi una despesa econòmica seguida, no ens permet gastar ni un minut en fer una sincera autoavaluació amb la corresponent crítica. Possiblement, si ho féssim, el que trobaríem seria tan trist que rompríem en plors abraçant les nostres criatures i suplicant el seu perdó.Però s'ha de perdre la innocència a qualque moment de la vida? És part del procés de maduració humana? La innocència tal i com toca presidir la infància, sí. Però m'agradaria pensar que és molt important conservar part de la candidesa primigènia per seguir essent persones sensibles, amb la capacitat de gaudi dels petits plaers intacta.

Ara bé, aquesta innocència ha de passar a ser un aspecte secundari de la personalitat, un fons de bondat lliure de les traves de creences espirituals i religioses, però per al nostre bé, no ha de ser el tret més destacat del nostre caràcter perquè llavors vénen els abusos, fins que la paciència s'esgota.

A segons quines edats, un excés de candidesa, però, pot a més ser un simptoma d'escassa intel·ligència. L'expressió "li falta un bull" intenta definir aquesta gent, tot i que serà ben difícil superar la definició que en dóna Raymond Briggs a la seva obra Gentleman Jim. El protagonista és Jim Bloggs, un netejador de banys públics (els de fer les necessitats) que aspira a qualque cosa llevar la ronya dels altres, tot i que ho du amb dignitat i té una dona que l'estima i el recolza en tot. Un dia, sense que passi res excepcional, decideix trobar una ocupació millor, d'acord amb el seu esperit fantasiós. Dels oficis que li interessen, finalment es decideix pel de bandoler, i aquí és quan ens n'adonam que estam davant una obra mestra del còmic i una fita en el retrat de la psicologia humana. Bloggs pareix un disminuït psíquic, però realment és un infant tancat en el cos d'un home major. Un infant tant petit que no és conscient de com és el món real, i que intenta dur a terme les seves fantasies a pesar de no trobar més que entrebancs, cada vegada més grossos. Amb el recurs de l'equívoc (generat entre el que té dins el cap el protagonista i el que realment passa), Briggs construeix amb poc més de trenta pàgines una monumental crítica a una societat malhumorada que no consent que ningú faci realitat els seus somnis si no són fruit de l'alienació. Davant la crueltat d'un ecosistema social agressiu i il·lògic, però alhora familiar i inel·ludible, Bloggs persisteix innocentment en la seva lògica infantil que el fa ser bondadós i sense interessos materials.

Publicat al Diari de Balears dia 7 de novembre de 2009