Fuga en la Modelo

Gallardo, Miguel; Mediavilla, Juan. Fuga en la modelo. 5a ed. Barcelona: La Cúpula, 2009. 16 €.

Ja he dit en altres ocasions que una de les coses que més m'agrada de la dècada dels 1980 és el seu caràcter políticament incorrecte, i ho demostra l'existència i l'èxit de juguetes com Big Jim de Congost. No hi havia una suposada forma correcte de pensar, parlar i actuar, i hi va haver artistes que aprofitaren l'ocasió per fer obres que possiblement avui dia no podrien. Exemples? L'Almodóvar de La ley del deseo o el Gallardo i el Mediavilla de Fuga en la Modelo. Vint anys després de la quarta edició, La Cúpula ha reeditat aquesta joia de l'underground espanyol, moviment que, com tot, arribà molt tard al nostre país, amb una dècada de desfasament.

En aquest còmic desenfadat, desenfrenat i molt molt incorrecte, hi trobam un autèntic catàleg de tics propis de gent de nivell sociocultural baix, la vida de la qual gira al voltant de la droga. Els protagonistes són un flotó d'indesitjables que tenen tots els defectes que no voldria ningú per als seus fills, i es mouen en unes situacions i ambients que esper que siguin representatives de l'hàbitat d'aquells llavors de la majoria de joves. En aquest sentit, tot indica que tocaria ser un còmic prou desagradable per a gent que ni és així, ni coneix ningú així, ni ganes. I no. Els autors aconsegueixen fusionar els seus dos talents en un de sol, creant una història hil·larant, intel·ligent i entre condescendent i sarcàstica. L'any 1981 ho podien fer sense perill de dur la creueta de quinquis i ionquis tota la vida. El resultat és un dels tebeos més divertits que es poden trobar actualment, aixecats amb un humor deliciosament incorrecte, amb una trama que no és el més important, sinó el retrat d'una generació perduda (una de tantes), que es topà amb tot un món de sensacions bones a curt termini i catastròfiques a mig i llarg termini. Aquesta és una obra que sempre hauria d'estar disponible.