La gloria de Hera

Le Tendre, Serge; Rossi, Christian. La gloria de Hera. Barcelona: Planeta DeAgostini, 2009. 10,95 €.

L'Europa mediterrània ha tengut una importància cabdal en el desenvolupament i expansió del que anomenam genèricament cultura occidental. Quan sentim aquest concepte, tots sabem a què es refereix però si ens hi deturam, veurem que és molt mal de definir amb generalitzacions que no degenerin en vaguetats. Aquesta cultura occidental, representada per unes determinades formes polítiques, un bagatge literari, una estètica que poc ha variat en 2500 anys, unes trets lingüístics, és el resultat d'una fusió contínua d'elements heterogenis que s'han anat pastant fins a concretar-se en alguna cosa amb entitat pròpia, fent-nos oblidar el seu origen. La referència encara segueix essent Roma, l'imperi mil·lenari que imposà la seva raó per la força de la seva superioritat tecnològica, com han fet sempre els diferents pobles més expansius. La unió del poder temporal i l'espiritual en la Ciutat Eterna ha condicionat per bé i per mal el desenvolupament històric de les societats dels cinc continents poblats. Però els romans crearen la seva cultura a partir de l'assimilació del que més els interessava dels pobles sotmesos. De Grècia adoptaren l'estètica, la religió i l'arquitectura per canviar el sentit als tres àmbits. Aquell conjunt de penínsules i illes de la Mediterrània oriental va tenir uns segles d'una esplendor cultural i artística tan grossa que a hores d'ara ningú del món occidental pot deixar de lloar la tasca d'aquelles persones tan remotes. La seva influència sobre el nostre present és potser més subtil, perquè en comptes de basar-se en fets polítics i militars, es basa en conceptes tan volàtils com el pensament o les arts.

Fins que es demostri el contrari, els grecs crearen el concepte d'heroi, la importància de l'exercici físic, que amb els jocs panhel·lènics deriva en la competitivitat pacífica, però també donaren forma al fulletó melodramàtic en format audiovisual, però amb els mites fan volar la imaginació creant un panteó de deus i deesses més humans que nosaltres, en les aventures dels quals hi podem trobar l'essència de la naturalesa humana. És per això que aquests mites han esdevingut un pou inesgotable d'idees per a la posteritat.

Centenars, per no dir milers, són els membres del panteó diví, adornat també amb criatures mestisses i monstruoses que interactúen estimant-se i odiant-se amb fúria. Però el mèrit grec no és només de la invenció d'aquests éssers imaginaris, sinó de la seva perícia alhora d'insuflar-los vida i saber transmetre'ns els seus sentiments com si fossin reals.

Recentment Planeta DeAgostini ha tret La gloria de Hera, dos àlbums belgues que recopila en una edició integral en format àlbum 2.0. A la portada, hi podem intuir la temàtica pel nom de la deesa que apareix al títol i per la presencia d'un centaure que pega un bot inversemblant.

Efectivament, Rossi i Le Tendre revisen un dels personatges més apassionants de la mitologia grega, Heracles, i ens conten què li passà abans d'abandonar el seu autèntic nom, Alceu, per adoptar el que l'ha fet etern. Els autors aborden aquesta empresa amb passió i amb un objectiu: contar-ho com si fos la primera vegada que algú ho fa, i fer-ho amb una estètica que uneixi passat i futur, apostant per un realisme inusual que dóna més importància a la matèria que a altres elements menys tangibles.

Alceu, el bastard de Zeus, es veu obligat a emprendre un viatge molt perillós perquè no farà altra cosa que despertar l'ira de Hera. Pel camí, assistim a una sèrie de situacions molt ben narrades amb un llenguatge visual esplèndid i uns diàlegs directes, àcids i descarnats.

No veiem venir la magnitud de la tragèdia que va envoltant l'heroi, i ens colpeja brutalment quan, al final del relat, se'ns apareix en emboscada.

Publicat al Diari de Balears dia 10 d'octubre de 2009