Los repartidores de cerveza

Poques vegades un producte balear té tant de ressò com el còmic que avui comentam. Actualment, els mitjans de comunicació estan tan ocupats en promocionar el Palma Arena i el carril bici que es fa difícil donar la importància justa a altres fruits autòctons. Així, passa desapercebut gran part de l'esforç creatiu de literats, cineastes i artistes d'escàs renom (que no vol dir escassa qualitat). I, lògicament, si això passa en manifestacions artístiques reconegudes com a normals, molt més pareix que ha de succeir respecte a marginalitats com el còmic. En el cas del novè art, com en el cas de l'encara més marginal món dels jocs de taula, la repercussió mediàtica és inversament proporcional a l'interès qualitatiu del producte. Dos exemples? El primer, un joc de taula: el Monopoly edició Palma de Mallorca; un joc de 1935 de disseny defectuós i amb la patent caducada que, ara, podem gaudir amb els carrers de Palma, encara que sigui sense normalitzar. Record que vaig veure alguna foto pels diaris de polítics amb els artífexs d'aquesta maniobra oportunista. El segon, un còmic: Spiderman y Obama, que aparegué a tota plana a color per aquí i per allà, pels telenotícies i, naturalment, es va vendre molt bé; la realitat era un modesta reedició d'una infumable història publicada l'any 1991 en motiu de l'atemptat de les Torres Bessones i una història de CINC pàgines on efectivament apareixien Obama i Spiderman junts, sense saber ben bé què fer o dir.

Però Los repartidores de cerveza de Pau han aconseguit la seva porció de mercat gràcies a una sèrie de factors que m'agradaria enumerar:

En primer lloc, perquè l'autor irradia carisma i simpatia gamberra. En una època de celles arrufades, és original estar sempre de bromes, fins i tot quan t'entrevisten. Pau és un humorista que practica un humor blanc i frívol. Ha practicat durant molts d'anys la caricatura política però em fa cara que la gravetat i l'encaixonament tòpic que la premsa espera d'un mercenari del dibuix no va amb ell.

En segon lloc, perquè per sort ara existeixen molts de canals de promoció paral·lels als tradicionals. En aquest sentit, eines tan senzilles com el correu electrònic o les xarxes socials, fan meravelles, sobretot si van acompanyades d'una presentació física apadrinada d'autors com Max o Rafel Vaquer.

En tercer lloc, perquè Pau és un narrador extraordinari. És capaç de contar coses doiudes magistralment, demostrant que el més important no és ni l'originalitat temàtica ni la magnitud de la història, sinó com aquesta és contada, com ens hi involucra i ens fa entrar en empatia amb uns personatges i unes situacions que es proven per veure quins són més absurds.

Aquest còmic és una recopilació de totes les històries protagonitzades per Ebro, Irina i Sobrasado, tres repartidors de cervesa que feinegen per l'illa Escàpula, topant-se amb personatges tan singulars com les vaques txetxenes, les ovelles suïcides, els porcs negres ninja, el senyor Kojo, Egragòpila, Puto o Massi.

Pau no té problema (i, de fet, pareix divertir-lo molt) d'agafar una cosa, descontextualitzar-la i ubicar-la en un altre context disbaratat. Aquest eclecticisme esbojarrat el fa un autor diferent a tots els altres, com també marca la distància el seu estil gràfic, a mig camí entre la voluptuositat hiperbòlica d'un Corben i les formes blanes d'un Jan.

Los repartidores de cerveza és un còmic molt divertit, amb constants dosis d'humor, violència cartoon i una mica d'erotisme, però sobretot molt d'humor desenfadat, que no critica res ni pretén fer reflexionar sobre cap qüestió important o trivial.

Publicat al Diari de Balears dia 17 d'octubre de 2009