Las nuevas cruzadas

No som seguidor d'El Jueves com a revista, tot i que reconec un mèrit incommensurable als seus autors per mantenir-se setmanalment als quioscs, un dels camps de batalla més difícils per al còmic. El principal motiu és que només hi ha un personatge que m'apassiona, i casualment és el que més antiguitat té, des del primer número: Martínez el facha. Per sort, l'editorial treu en recopilatoris la totalitat de les pàgines d'aquest quixot del segle XX, que sí seguesc, des del primer que va aparèixer l'any 1979.

Kim, el seu autor, segueix fidel a les directrius que segueixen els personatges de la sèrie des del seu principi, i durant trenta anys, setmanalment, hem pogut gaudir de l'humor àcid, irreverent, intel·ligent, d'un autor que no s'ha cremat ni ell ni el personatge. Una bona mostra d'això és el darrer recopilatori que ha aparegut, en un nou format, més d'acord amb els temps que corren i, sense cap dubte, que posen l'edició a l'altura del contingut.

Amb Las nuevas cruzadas els fans del personatge tenim la nostra racció del que ens interessa. Ni en Kim ni nosaltres volem cap canvi substancial, sinó més del mateix (com el que esperam d'en Woody Allen, per exemple). Amb un fons fi d'actualitat, tornam riure amb les barrabassades que succeeixen a tota aquesta tropa de nostàlgics del franquisme, com hem fet sempre amb cada àlbum. Ni més ni menys.