He jugat molt poc amb consoles i ordinador, però un dels jocs electrònics que tenc en més estima és el Heroes of Might and Magic III, de 1999. Realment funciona com un joc de taula, amb torns i figures que esperen pacientment que les toqui moure's i atacar. Pendent de les novetats en jocs de taula (aquests sí que m'encanten globalment), fa uns anys em va cridar l'atenció l'anunci d'una reedició gràficament revisada de Titan, un joc de 1980. Quan l'empresa editora, la canadenca Valley Games, va alliberar un primer esbós de les instruccions, vaig poder comprovar que es tractava del joc de taula que inspirà la saga Heroes of Might and Magic. Evidentment, quan ja va estar disponible per a la compra l'edició en anglès, en vaig adquirir una còpia. Valley Games li ha fet un rentat d'imatge molt encertat, però ha deixat la mecànica del joc així com estava en la vella i descatalogada edició d'Avalon Hill.
Aquest joc ha estat molt criticat, sobretot en el fòrum BSK, especialitzat en jocs de taula i una mica sectari pel meu gust, per la suposada mala qualitat del material i, en menor mesura, per ser un joc essencialment abstracte. Acostumat com estic a tenir el meu propi criteri, he de dir que no estic d'acord en criticar-lo per aquests motius. Efectivament, el material podria ser millor, però podria ser molt pitjor, i tenint en compte la quantitat de peces que du, i els tres o quatre quilos que pesa, la qualitat em pareix en bona relació amb el seu preu, uns 50 €. I si és abstracte o no, també és relatiu, perquè puc assegurar que és un joc apassionant. Tant, que realment t'imagines que dirigeixes unn conjunt de legions de criatures que deambulen per planures, deserts, muntanyes, tundres, boscs i jungles, creixent en nombre i potència per intentar esdevenir les úniques supervivents i, per tant, atorgar-te la victòria.
El reglament és una màquina de rellotgeria gairebé perfecta. Senzill en l'estructura i complex en possibilitats estratègiques i tàctiques. El factor sort, representat per la tirada d'un o diversos daus de sis cares, és equilibrat i, sobretot en els taulells tàctics, no hi sol haver decepcions degut a un cop de mala sort.
Amb dos jugadors és excel·lent, i amb quatre més encara.
1 comentari:
Dir que un joc de taula es abstracte és una solemne tonteria. Tots els jocs de taula són abstractes, sigui de Formula 1, de miniatures de qualsevol cosa o de naus espacials tots són abstractes i molt, i és una de les coses bones que tenen els jocs de taula, que estimulen l'imaginació.
Publica un comentari a l'entrada