Dissabte vaig tenir ocasió d'anar al cinema a veure una bona pel·lícula. Darrerament, tenc poques ocasions d'anar-hi, tan sols una vegada al mes, i per això només contempl la possibilitat de veure'n una si la fan en versió original a qualque sala.En aquest cas, la fan al Renoir, un cinema que no té les pantalles petites o no gaire grans, unes butaques normals i un públic respectuós amb la resta de gent. En poques paraules, un cinema ideal i, per tant, minoritari (o viceversa).
The Visitor és una pel·lícula d'aquelles que estan fetes amb il·lusió per qualque cosa més que per guanyar doblers. La història no és, certament, original, però els personatges, de diàleg tan escàs, queden perfilats amb una veracitat contundent, sobretot el protagonista, el vell, apàtic i inexpressiu professor, un paper tan difícil com difícil és adonar-se'n, brodat per l'actor, tot i saber que passaria desapercebut.
En un adjectiu? Meravellosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada