El libro de oro de B. C.

Vaig pegar de cap en el còmic adult llegint Mafalda mentre em recuperava d'una intervenció quirúrgica ara fa vint-i-dos anys. Això va condicionar la meva relació amb les tires de premsa. Començant per Mafalda, ho tenia difícil amb The Penauts. I amb tot el que he anat llegit després. Així i tot, si deixam de banda la tira argentina, és un format amb moltes possibilitats comunicatives.

Astiberri ha tret un recopilatori de les millors tires de Johnny Hart que recullen la trajectòria d'aquest professional. B. C. és el nom amb el qual es coneix el protagonista, un home normal que viu una prehistòria de bromes que permet reflexionar sobre la nostra societat.

Aquest llibre és interessant per partida doble. Per un costat pel retrat evolutiu de la societat nord-americana en els darrers cinquanta anys en acudits aparentment trivials. Rellegir tires ideades a principis dels anys seixanta i comprovar que no han caducat és una de les màximes aspiracions d'un autor que practiqui aquest format. En el cas de Hart es pot dir que en pot estar molt satisfet ja que El libro de oro de B. C. no es pot considerar un llibre nostàlgic.

Per altra banda el seu interès també és estilístic. Tot i ser tires de grafisme molt senzill i caricaturesc, sense més elements paisatgístics que els estrictament necessaris per al gag, es pot apreciar l'evolució del dibuix, molt més subtil que en altres dibuixants de tires. Això vol dir que ben aviat Hart va trobar un estil còmode i pràctic, que li permetés fer una tira diària a bon ritme sense sacrificar expressivitat.