La lectura del primer número de La cumbre de los dioses, obra guionitzada per Yumemakura Baku i dibuixada per Jiro Taniguchi, és una bafarada d'oxígen necessària en els temps que corren de presses i l'eterna sensació d'haver fet menys del que hauries volgut.
Comença com una petita investigació de Fukamachi, un fotógraf esportiu japonès que es troba a l'Himàlaia amb motiu d'una expedició. En una tenda de segona mà hi troba el que pareix la càmera del fotògraf de la primera expedició a l'Everest, i la seva curiositat el du a topar-se amb la figura d'Habu, un escalador també japonès que va fer proeses increïbles abans de desaparèixer pel Tíbet.
Aquest és l'inici d'un manga que ho té gairebé tot: una història sòlida, un dibuix prodigiós i una capacitat per fer créixer el nostre interès vers el seu contingut. A hores d'ara no sé si he de mencionar que el sentit de lectura és oriental, és a dir que hem de llegir les vinyetes de dreta a esquerra i hem de girar les pàgines a l'enrevés. Amb una mica de voluntat i pràctica es fa amb la mateixa naturalitat que la lectura occidental.
Un primer número de tan sols 320 pàgines que ens deixa amb les ganes de saber més coses d'aquest Habu, sobretot de les causes que el duen a fer un pols amb la mort a cada expedició que emprèn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada