Cthulhu

L'aspecte revolucionari d'Internet és la possibilitat d'informar-te a mida. Davant la passivitat de la relació de l'espectador amb la televisió (que curiosament no ha fet més que augmentar primer amb el comandament a distància i després amb la televisió digital), la xarxa ens ofereix tot el necessari per satisfer en gran part les nostres necessitats informatives professionals o personals. Però el primer que hem de fer és saber què volem cercar. Sinó, traspassam el zàpping de la televisió a l'ordinador, convertint la nova tecnologia en una peça més d'una monòtona forma de perdre el temps. Està ara més informada la gent que fa quinze anys? Rotundament no, però té més possibilitats d'estar-hi. Qui realment aprofita aquest fantàstic do d'Internet és la gent que no es conforma amb el que es troba a cada cantó. Imaginació i coneixement de les dreceres fan que no ens puguin donar cresta per ballesta. Internet està separant els camins dels passius dels dels inquiets, i a hores d'ara la distància és molt grossa.

És curiós però lògic que els fenòmens culturals minoritaris siguin els grans beneficiats d'aquestes noves possibilitats. Per definició en gaudim col·lectius que funcionam al marge dels canals informatius ordinaris, que no necessitam costoses campanyes publicitàries multimèdia per fer creure a la gent que el que tenim entre mans és imprescindible. Viu i deixa viure, però no ens prenguis el pèl.
Dels temes que m'interessen, els jocs de taula no depriments i la literatura pulp s'han beneficiat molt de l'existència d'Internet perquè ens ha permès accedir a obres, autors i aficionats d'arreu del món, augmentant les meves possibilitats de gaudi. Quan veig que és notícia de primera plana l'adaptació del Monopoly als carrers de Palma esclafesc de riure. I quan veig que això desperta l'interès polític encara esclafesc més. El mateix passa amb la literatura pulp i el còmic. Només és notícia qualque cosa puntual que du darrere molts d'interessos comercials. Però hi ha tantes novetats i tan importants per la cultura, no per l'economia, que arriba a fer ràbia la ignorància que hi ha al respecte.

Acaba de sortir el primer número d'una revista anomenada Cthulhu, un nom que segurament no diu res a gairebé ningú però que representa una de les fites literàries pulp més importants del segle XX. Per una badada dels hereus del principal escriptor dels mites de Cthulhu, Howard Phillips Lovecraft, els drets sobre les seves creacions no són de ningú (o el que és el mateix: són de tothom), i per això de forma expontània i estrictament creativa ens ha arribat avui dia en una polidimensionalitat extraordinària. Aquesta nova revista està editada per Diábolo Ediciones, una nova editorial madrilenya que es comença a moure com peix dins l'aigua en la marginalitat del còmic. La proposta és ben clara: un grapat d'històries de terror, algunes d'elles relacionades amb els Mites i d'altres més convencionals, i un relat curt. El resultat és heterogeni però molt satisfactori. No hi ha res com la il·lusió i la sinceritat per dur endavant projectes com aquest. L'afició està garantida, sobretot perquè el nom és ben llampant, un autèntic reclam per als seguidors de Lovecraft i la seva tribu. El segon número està garantit perquè l'editor m'ha dit que ha estat un èxit de vendes al Saló de Madrid. Si tenim en compte que aquesta mateixa editorial ha tret la segona edició d'El joven Lovecraft, de factura balear, podem dir que Cthulhu, Shub-Niggurath, Yog-Sothoth, Nyarlathotep, Yig, Hastur i Y'golonac estan de moda minoritària.