Conan y los demonios de Khitai

L'etapa de Conan com a rei d'Aquilònia és una de les més interessants de l'era Marvel. La sèrie de 66 còmic books titulada King Conan replantejava el format d'aventurer nòmada del cimmerià. Podien ser divertits els tebeos protagonitzats per un Conan major i sedentari? Roy Thomas va demostrar que tant o més que quan anava de poble en poble.

Amb la nova i fructífera etapa a Dark Horse, no s'han proliferat les aventures del rei Conan. Jo personalment acull amb gran satisfacció Conan y los demonios de Khitai perquè conté una història que està protagonitzada pel rei Conan i té lloc en un escenari que sempre m'ha captivat: la llunyana Khitai.

Venint de Dark Horse no podia ser d'altra manera: el guionista és un japonès, que coneix perfectament tot el necessari per ambientar la història en aquesta mescla de Xina i Japó fictici que és Khitai. Akira Yoshida entra per la porta gran en el panteó d'autors que contribueixen a fer de Conan el que és. Sense grans efectes ni girs de la trama, aconsegueix endinsar-nos amb admiració en una Khitai com mai no havíem gaudit. Això sí, amb l'ajuda de Paul Lee, que dibuixa i acoloreix. Un dibuix preciós, sensual i salvatge, que no abusa de les arts marcials ni de l'efecte Matrix (efecte que, per cert, ja s'havia explotat al màxim en el còmic abans d'aquesta pel·lícula d'acció que es projecta a les classes de filosofia).

El resultat és una obra molt agradable, que posseeix una màgia captivadora i que, sobretot, fa un gran favor a la franquícia perquè manté el nivell de qualitat al que se'ns té acostumat.