Orange

Tenc uns gusts molt heterogenis, i quant a còmic això es tradueix en un interès molt gros per gairebé tot tipus de gèneres i formats, però he de reconèixer que encara no havia llegit cap còmic xinès. De fet, desconec totalment el pols cultural d'aquell país amb el qual ningú es fica (ni tampoc amb els seus embaixadors a Occident, que a Palma campegen per la zona de Pierre Gareau). Fa poc vaig intercanviar impressions de viatges amb una companya de feina i em va parlar molt bé de la Xina. Naturalment només m'interessen les opinions de qui viatja per lliure, que és la forma més intel·ligent de viatjar, i ella hi va anar a pèl. De tot el que em va dir em va venir de nou que per allà siguin tan pulcres i puntuals. Està clar que qualque cosa està canviat.

Llegint Orange, d'un autor xinès que es fa dir Benjamin (???), em queda encara més clar que aquesta gent té molt a dir. Aquest autor és un il·lustrador digital excepcional de qui ens arriba gràcies a Glénat el seu primer còmic. Com a argument ha triat una història d'adolescents al límit, amb pocs personatges, que requereix una reconstrucció en la nostra ment perquè és poc convencional en el seu desenvolupament. Però el que fa absolutament imprescindible la seva lectura és el dibuix. Per molt que escrigui alabant-lo, no li puc fer gens ni mica de justícia. S'ha de contemplar. La tria de colors, la forma de manejar el pinzell digital (fins i tot es pot veure l'empast de la "pintura"), la sensualitat de les figures, especialment les femenines, l'energia dels cossos, la vida dels ulls... La llàstima és que els originals siguin simples arxius d'imatge i no autèntics acrílics.