Clavos rojos

En poc més de tres anys la versió en còmic de les aventures de Conan van ser tan populars que va ser possible emprendre projectes d'envergadura proporcional a la qualitat literària de l'original. Corria l'any 1973 quan es va poder plantejar la creació d'històries del cimmerià pensades per a un públic més adult, llançades en un nou format que escapàs de la censura del Comics Code. El guionista ho va tenir clar: la primera història adaptada des d'aquest nou punt de vista havia de ser Red Nails, el relat estrella que Robert Ervin Howard va dedicar a Conan. L'autor va enviar aquest conte llarg a l'editor de Weird Tales a l'estiu de 1935 però no va ser publicat fins un any després, quan Howard ja s'havia suïcidat. La insuportable certesa de la immediata pèrdua de la seva mare, que sofria una malaltia terminal, va fer que es llevàs la vida d'un dispar al cap dins el seu cotxe quan tenia 30 anys. Red Nails va aparèixer en tres entregues, la primera un mes després de la seva mort. Aquest conte, considerat el millor de Howard i una fita dins la narrativa fantàstica, és una indici de la quantitat de bona literatura que la humanitat haurà deixat de llegir per la mort prematura d'aquest geni.

Així que el guionista Roy Thomas tenia la difícil tasca de fer una adaptació que estàs a l'altura del conte. Convertir una joia de la literatura en una joia del còmic. Comptava amb el dibuix del britànic Barry Smith, que havia brodat el seu nom amb fil d'or amb la sèrie Conan the Barbarian, aconseguint una versió gràfica del cimmerià molt d'acord amb l'esperit howardià, tot i que el model musculós i rude de John Buscema hagi tengut més projecció. Smith tenia vint-i-cinc anys i havia passat de ser un desconegut que va arribar a Nova York per ser dibuixant a ser una figura que podia començar a anar amb exigències. Ja li havien pujat una mica els fums i s'havia rebatejat com a Barry Windsor-Smith, un nom no tan comú com l'autèntic i amb més ringo-rango. Sigui com sigui Thomas va fer un treball notable i Smith un treball sublim, convertint aquesta adaptació en una obra mestra del còmic universal.

Red Nails ens conta una de les aventures més delirants que va viure Conan, en companyia de Valèria, una dona de mar d'aquelles que li agradava retratar a Howard, independents i superiors a l'home quant a destresa física i mental. Conan és molt jove i, per tant inexpert. Encara té la capacitat de sorpresa i admiració gairebé intactes i durant tota l'aventura ho posa de manifest. Conan i Valèria arriben a una misteriosa ciutat fortificada, aïllada de tot indici de vida exterior i allà hi troben una civilització corrompuda per l'obscuritat i l'endogàmia, enfrontada en dues faccions que viuen el més lluny possible una de l'altra però sense sortir per res de la ciutat. Els dos aventurers es veuen immersos en aquesta lluita i ben aviat descobriran que cap de les dues parts defensa res sensat.

Més enllà del primer nivell de lectura hi podem trobar una reflexió sobre la condició humana, l'absurda insistència en la lluita entre iguals que no du altra cosa que sofriment atàvic. Conan arribarà a ser molt pragmàtic: si s'ha de lluitar, ha de valer la pena, i només val la pena lluitar pel benestar d'un mateix. Una pàtria no val ni una gota de sang. Conan arrisca la seva vida a canvi de riqueses però ni aquestes valen una traició. Red Nails és un bell cant a l'individualitat, als propis ideals, lliures de les traves del col·lectiu. La civilització, que tantes vegades s'ha exaltat com a exponent màxim de l'evolució humana, i que tantes altres no mereix més que el despreci de Howard a través de l'experiència de Conan, no és més que un niu podrit que s'autodestrueix. Segurament el missatge de Howard és molt catastrofista, però en vista de que cada dia sumam conflictes de gravíssimes conseqüències, sense que se'n resolgui ni un, pot ser posa de manifest la poca utilitat que té la civilització per fer més felices les persones.

Pots gaudir de les primeres pàgines aquí.