La segona obra que he llegit de Nicolas de Crécy, Diario de un fantasma, m'ha captivat doblement. Pel guió, atrevit conceptualment, i pel dibuix, aparentment casual, com si es tractàs d'un aplec d'apunts agafats en bolígraf (perquè aquesta és l'eina amb que està fet en gran part).
El protagonista és el concepte d'un disseny gràfic per a un esdeveniment parisenc important. Encara està en un estat embrionari i és un ésser amorf, de forma indefinida. Viatja amb el seu mànager per Japó i coneix tota casta de gent que no l'ajuden a adoptar una forma estable però en certa forma n'aprèn coses interessants. Realitzar un guió per a un còmic de 222 pàgines amb aquesta premisa és una tasca difícil que de Crécy aconsegueix dur a bon port. Lògicament el còmic té unes pretensions que van més enllà d'aquest fil argumental tan peculiar. És l'excusa per fer una reflexió sobre la naturalesa humana i els diferents tipus de persones que poblam la Terra. El protagonista és l'inexpert, que va adquirint experiència amb el seu propi camí vital i, sobretot, amb l'interrelació amb les persones amb qui es troba.
El dibuix és magnífic. Un autèntic prodigi realitzat a la primera, sense les passes comunes de llapis i entintat. L'aspecte és d'esbós, però efectivament va molt bé amb el tipus de protagonista que té. La contemplació del dibuix, casual però contundent, demostra les qualitats artístiques d'aquest autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada