2 d’oct. 2007

Belladona

L'edat moderna no ha estat tan visitada com la mitjana a l'hora de cercar inspiració per a ficcions d'entreteniment. En literatura, hi ha l'obra de Dumas que actualment encara és una referència. I en còmic, salvant les distàncies temporals, hi ha la sèrie El Escorpión que amb mitja dotzena de números ja és una fita consolidada. L'edat mitjana és segurament més fàcil de manejar per l'escassa necessitat de documentació, per la simplicitat tecnològica de l'armanent i els mitjans de transport, per la inèrcia... aquestes són alguns dels motius, i segurament el que pesa més és el de la inèrcia, sobretot si els creadors introdueixen elements fantàstics dins la línia d'un Howard o un Tolkien.

Així i tot, l'edat moderna és apassionant i conté tants d'elements per explorar i explotar que es fa difícil triar-ne qualcun. Precisament el solapament entre la difusió de tecnologia com les armes de foc, la impremta, les lluites religioses complexes, els descobriments geogràfics, amb molts elements arrossegats d'èpoques posteriors com les armes blanques, l'economia agrària, la divisió en estaments, el poder del Vaticà, fa que les possibilitats creatives siguin molt nombroses. I, si s'hi afegeixen elements fantàstics, llavors passen a ser il·limitades.

Dibbuks acaba de treure els tres primers àlbums d'una nova sèrie recopilats en un sol volum, sacrificant el format gran per oferir més per menys. Una forma d'editar poc purista però que és certament molt pràctica. A mi ja em va bé perquè el més important és el contingut. Belladona és el títol d'aquesta obra protagonitzada per una tal Marie, una al·lota poc comú que viu les seves aventures en el París de Lluís XVI. Sense recordar la infantesa ni l'adolescència, Marie és una assassina molt precisa que combina l'esgrima europea amb les arts marcials hindús, però abans que res és un ésser humà desconcertat per no saber d'on ve. L'escenari per on es mou és la capital francesa en un moment que es vol atemptar contra el rei. El guionista mescla molt hàbilment elements històrics, sobretot personatges, amb una història realment complexa que representa molt bé la situació caòtica d'una ciutat als peus d'una monarquia absoluta regnada per una titella. S'ha de dir però que la intenció final d'aquest còmic és, naturalment, l'entreteniment, per això els artífexs han optat per fer predominar l'acció, cosa que s'agraeix perquè els passatges de lluites són molt bons.

El dibuix d'Alary és lleugerament humorístic en les figures humanes, amb una gamma molt variada d'expressions facials exagerades, mentre que en els escenaris on transcorre l'acció predomina la línia neutral, sense exageracions ni desproporcions que no siguin fruit de l'aplicació de les lleis de perspectiva. Aquest contrast entre decorat i persones, juntament amb la planificació de les pàgines, crea un dinamisme trepidant que ens fa passar les pàgines a un bon ritme. No tan frenètic com en la lectura d'un manga d'acció perquè, com és tradició en el còmic europeu, la informació visual és major i més complexa, pel tipus de dibuix i per l'aplicació de color.

Marie, també anomenada Belladona, és la protagonista absoluta de la història. El personatge més ben perfilat i el més carismàtic. Una mescla d'innocència, sensualitat i despietat que aconsegueixen modelar una dona fatal de l'edat moderna molt interessant. La resta de personatges són secundaris, alguns d'ells igualment interessants, com el rei groc (el monarca dels captaires) o l'anciana experta en arts marcials, però el seu perfil és menys precís i això els col·loca en un segon o un tercer terme. Altres, com els mosqueters, imprescindibles en històries amb aquesta localització geogràfica i temporal, són simples comparses. Una guàrdia poc efectiva que rep amb alegria l'ajuda de Belladona. Meiam si en futures entregues es desenvolupa l'incipient romanç amb el capità.