Betty Blues

Les històries d'animals antropomorfs ja no són patrimoni exclusiu de la infantesa. Betty Blues és un àlbum ple d'animals de les més diverses espècies domèstiques que viuen en l'Amèrica profunda. El protagonista és un ànec trompetista de jazz que s'enamora de Betty, la cabaretera. Un enamorament que el condueix a la tristesa perquè ella se'n va amb el ric, clar. Rice, el protagonista, és una mica masclista, com la societat on es mou, però això no impedeix que tengui un gran cor.

Betty Blues és una història de plantejament típic molt ben resolta. Un clar exemple del que es pot fer, del que es pot aportar, a partir d'històries contades mil vegades. Renaud Dillies aconsegueix això gràcies a la seva sàvia forma d'encaixar els elements i, sobretot, gràcies a l'extraordinària expressivitat del seu dibuix. Un dibuix que pareix estar fet amb pols tremolós, indecís, però que només és un tret estilístic que li permet comunicar-nos molt més amb el dibuix que no amb el guió. Molt bé per ser una primera obra!

Tot i que és un lloc comú, m'agradaria destacar l'edició a càrrec de Ponent Mon. Un àlbum de tapa dura amb un paper no satinat de color lleugerament cremós que és en si una autèntica delícia.