Los empedernidos jugadores de Asgalun

Continuam gaudint i comentant d'una sèrie que ha esdevingut clàssica per mèrit propi, no per imposició comercial. La publicació més adulta (per la senzilla raó que estava al marge del Comics Code) està plena de bones històries fantàsticament dibuixades. I Conan no és només tasca de Thomas, Windsor-Smith o Buscema, com molts volen creure, sinó que està forjat a partir del treball de molts d'autors, de diferent qualitat, que tots ells han aportat qualque cosa al mite gràfic.

En el número 27 de la tercera edició espanyola hi trobam segones figures, com el guionista Michael Fleisher o els dibuixants Alfredo Alcala (més conegut com a entintador) i Mary Whilshire. Dues històries estilísticament ben diferents. La primera es titula Los empedernidos jugadores de Asgalun, amb uns preciosos dibuixos a llapis d'Alcala i un argument que beu del fenomen Indiana Jones, amb un Conan que entra en un temple hipogeu ple de trampes mortals que, naturalment, supera. Però també té mar, sensualitat, violència i exotisme arquitectònic i ètnic, ingredients que, ben cuinats, no fallen.

La segona història es titula !Rito de sangre! i relata una de les primeres incursions en solitari d'un Conan adolescent infravalorat per dos vanaheims que patiran les conseqüències del seu error de càlcul. Un dibuix inusual en la història gràfica del personatge.

Arrodoneix aquest número una selecció d'il·lustracions a tota pàgina de cinc dibuixants coneguts pels fans del cimmeri: Castrillo, Chan, Wenzel, Simons, Kwapisz i Alcala. Quin plaer!