Presa

El darrer número únic de Batman que ha tret Planeta DeAgostini és una autèntica joia. Conté dues històries completes i complementàries, ambdues guionitzades per Doug Moench i dibuixades per Paul Gulacy, un tàndem que durant trenta anys ha creat grans obres com Shang-shi: Master of Kung Fu, Six From Sirius i alguns títols de Conan.

Moench se sent molt còmode guionitzant aventures de Batman on el detectiu enmascarat ho passa molt malament. No tant com quan se n'encarrega en Frank Miller però ja l'hi val. La història que dóna nom al volum, Presa, és una complexa teranyina que envolta Batman i el Dr. Hugo Strange, un psiquiatra completament desquiciat. La història transcorr poc després de la primera aparició de Batman i la societat encara no ha encaixat l'existència d'un justicier nocturn al marge de la llei. El comissari James Gordon és l'únic que comprèn la importància de Batman i estableix una bona relació amb ell que ja és històrica.

Gulacy m'encanta (en tenc un original a la meva col·lecció). És un artista feliçment imperfecte, amb unes grans mancances en el control de les proporcions i l'ús de la perspectiva. El seu dibuix és realista, sobretot si l'entinta algú com Terry Austin (com és el cas de Presa) i per això pot venir molt de nou la seva imperfecció als amants del cànon grecoromà. La seva debilitat per les arts marcials fa que poguem gaudir d'un bon grapat d'escenes de lluita plenes de dinamisme, entre ingènues i cruels.

La segona història es titula Terror i se centra en el darrer intent de Batman d'acabar amb Strange. Aquí l'escenari és una casa d'aquelles que surten a les pel·lícules de por i el seu inquilí és l'Espantaocells, un sonat que gaudeix d'aterrir les seves víctimes amb l'ajuda de substàncies químiques. Si a Presa l'únic disfressat era Batman, aquí hi tenim també Catwoman (tremenda la versió de Gulacy) i l'Espantaocells. Amb gairebé una dècada de diferència respecte a la primera història, a Terror hi trobam un Gulacy molt amanerat, entintat de forma insuperable per Jimmy Palmiotti, que treu a la llum el gran valor gràfic del dibuixant.

Un tom, en definitiva, que és del millor que darrerament ha sortit de Batman.