Espada de Drácula

Els vampirs mai no m'han interessat gaire. Tot això de la sang i les mossegades m'escarrufa una mica, i com que ni deu vides em permetrien fer tot el que m'agradaria fer, procur dedicar el meu temps a altres curolles.

Això no lleva que, en ocasions, consumeixi algun producte vampíric, i he de dir que el darrer, La espada de Drácula, que acaba de treure Aleta, m'ha agradat molt. El Senyor de les Tenebres que hi apareix és tan original com ho va ser en el seu moment el de la pel·lícula de Coppola, allunyat de la imatge que crearen Lugosi i Lee. Aquest tom, que recopila el primer arc argumental de la sèrie, ens presenta un Dràcula perillosíssim, que sap fer front a les armes contemporànies i que és capaç de convertir la sang en armes poderosíssimes. L'equip artístic ha sabut recrear el mite en l'actualitat perquè continuï pertorbant els vius.

L'homogeneïtat del guió, totalment escrit per Jason Henderson, contrasta amb l'heterogeneïtat del dibuix. Tres dibuixants que s'encarreguen de dos números cada un. Tots ells excel·lents, però em qued amb el primer, Greg Scott, que té la responsabilitat de reintroduir-nos en el mite i ho fa amb un dibuix molt realista en el traç i una mica solaritzat en la tinta.