L'esclavitud més coneguda, com no podria ser d'altra forma, és l'americana. Aquell nombre incalculable d'africans que travessaren l'Atlàntic amb el viatge pagat, feina i manteniment assegurat, llàstima que fos sense comptar amb la seva opinió i que fossin tractats com a animals. L'esclavitud americana s'anà abolint al llarg de la segona meitat del segle XIX, just després de l'europea, però en comptes de donar pas a l'anhelada pau i concòrdia entre germans de diferent to de pell, potencià un racisme en doble espiral que s'ha solucionat legalment però no humanament.
Hi ha esclavitud, avui dia? Qualque ONG intenta informar-nos que sí, que existeix i que estam envoltats de productes fets gràcies a aquesta mà d'obra tan interessant des d'un punt de vista empresarial. Intenta informar-nos però justament estam en una època de renou constant i d'un esforç considerable per mantenir actualitzat el pa i circ romans. Possiblement les pilotes, les camisetes, els calçons, els calcetins, les sabates i la crema depiladora que empren els futbolistes de l'Eurocopa estan fabricats per esclaus, però no ho sabrem mai amb certesa.
La Cuba criolla es va independitzar d'Espanya perquè qualque govern vuitcentista, encès de liberalisme, abolí l'esclavitud sense tenir en compte que per allà tot estava muntat sobre l'esquena dels negres. Per això i perquè també els va pegar la mania de pujar els aranzels a les importacions i això perjudicava els interessos econòmics dels colons i els ianquis. Ja quedava molt enfora la presència física d'esclaus a Europa i per això al Vell Continent des de la Revolució Francesa la colla d'ideòlegs liberals que no havien de treballar per viure i per això tenien tot el temps del món per filosofar, sentenciar, teoritzar i predicar s'havia assolit la fita històrica de considerar l'esclavitud com una atrocitat que no podia tenir continuïtat si no era fora de la vista.
Aquest és el moment elegit per Joann Sfar per enclavar la seva darrera sèrie que Astiberri està començant a editar a Espanya soba el nom d'El siglo de las luces. El nom de l'autor pot despistar però us ho aclaresc: és francès. I tot d'una ens ve el tòpic del xovinisme, però justament en ell no hi quadra. Té el privilegi d'anar per lliure, de ser un artista global que no es casa amb ningú i que té la clau per poder ser totalment creatiu: la total falta de prejudicis. Això pot parèixer poc rellevant i, de fet, encara ara a Europa es considera un defecte i no una virtud, però és precisament la falta de prejudicis el que permet l'artista veure l'horitzó lliure d'obstacles i caminar cap allà on vol, amb pas decidit i sense quedar-se enganxat en els romaguers que s'hi troba (tradicions, religions, falses morals, elitismes i altres males herbes tant o més tòxiques).
Sfar agafa una de les claus de l'orgull francès, la Il·lustració, i ens la presenta sense la pàtina de reverència que sol tenir, mitjançant una parella formada per un comte que viu de l'esclavitud però que ha decidit escriure pamflets teòrics contra ella i una comtessa llibertina que ja no sap com ha de satisfer la seva ànsia d'aventures més enllà del seu avorrit espòs.
L'enquadrament és la Il·lustració però no és el tema, com tampoc no ho és l'esclavitud. Sfar, abans que res, vol divertir-se amb el seu propi treball i no s'agafa seriosament ni tan el contrapunt d'allò que ironitza. La missió d'Sfar no és canviar el món, ni plantejar greus reflexions sobre res, ni tan sols té la sobèrbia de creure que ens sorprendrà amb els passatges on descriu els gusts sexuals de la comtessa o la depravació del clergat catòlic. Tot li serveix per divertir-se i fer-nos passar una estona molt agradable a qui, una vegada vist el camí, intentam desempellegar-nos dels prejudicis i decidir per nosaltres mateixos el que ens interessa i el que no.
Publicat al dBalears dia 24 de juny de 2012
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada