Humor cristiano

Amb una realitat com la que ens ha tocat viure, qui necessita ficció? No cauré en la temptació, com altres vegades, d'enumerar una fragmentada llista de situacions i persones esperpèntiques que tenen poder damunt les nostres vides perquè la premsa ja en va tipa, per activa o per passiva, per queixar-se'n o per recolzar-s'hi. El que sí vull destacar és com es marquen unes tendències en el pensament i en els valors de la gent. La major possibilitat informativa i, sobretot, Internet com el triomf de l'anarquia, fan estar recelosos els poders fàctics, a la defensiva i, molt sovint, amb una estratègia d'atac preventiu. Contra el perill d'una rebel·lió, el millor remei és amarar la gent de la sensació que tot és en va, i que tanmateix és igual una cosa que l'altra, confiant que l'excés de debat extingeixi la subversió abans que aquesta es produeixi. Sense pietat i sense humor. Amb intolerància irreflexiva contra tot el que no sigui inocu per al statu quo.
Les corporacions privades estan en mans de gent que anirà al seu propi infern, quan es morin; i les corporacions públiques estan en mans d'aficionats ineptes que tenen aires de grandesa. La gent s'ho mira, prenent-se les píndoles de verí alhora que intercanvia un catàleg monòton de queixes difuses i entusiasmes per temes absolutament inútils? S'ho mira i ja està. En comptes de posar-hi remei, se sucumbeix a l'evasió, des de la droga fins al futbol, un ventall de possibilitats per exprimir uns consumidors passius que ho acceptet tot sense sortir-se del guió.
Es fa necessari que hi hagi gent que dugui unes xanques suficientment altes com per tenir el cap per sobre de la boira gris i pudenta que ens envolta per tot arreu. Gent que vegi i assenyali allò que en una societat idíl·licament lliurepensadora tothom assenyalaria. Gent que vagi contracorrent o que, si no hi va és perquè no li dóna la gana. Gent que agafa la granada que ens tiren i la torna per a què exploti a la cara dels nostres veritables enemics. Gent valenta que no li llevi la son dinamitar els pilars d'aquest gran despropòsit de societat. Gent amb molt de sentit de l'humor i que, a més sigui cruel amb qui és cruel amb nosaltres. Gent, finalment, que sigui bona comunicadora.
No conec molta gent que reuneixi aquests ingredients. Sens dubte ha de ser algú que no hagi de viure d'això. Fa poc he descobert una editorial, anomenada ¡Caramba!, que és un far clavat enmig de la fosca perquè procura que els seus productes vagin en la direcció abans esmentada. Fa quinze dies vaig proposar la lectura d'El hematocrítico de arte i avui, pujant una mica el to, toca una obra d'Alberto González Vázquez que acaba de treure aquesta editorial madrilenya, anomenada Querido Antonio presenta Humor cristiano. Amb la portada ja podem veure que serà qualque cosa allunyada de les temàtiques convenients per a una societat mansa i que, per tant, serà present a ben poques llibreries.
El llibre conté un bon grapat d'acudits gràfics, historietes, poesies, relats i pseudoanuncis molt variats que cerquen ferir a matar, sabent l'autor que el mitjà emprat li permet ser totalment lliure a l'hora de materialitzar les seves curolles. Si a la portada hi trobam un crist somrient (tan poc creïble com qualsevol crist seriós) envoltat de peces de roba per ajustar-lo al nostre gust, per customitzar-lo, al primer acudit hi trobam un dibuix de Benedicte XVI on tan sols apareix un text que diu: "En un món racional, un home disfressat de bruixot que afirmàs ser el representant en la Terra d'una entitat superior estaria tancat en un manicomi". A part de demostrar una capacitat d'observació lloable, just amb aquests dos arguments visuals ens dóna les pautes que hem de seguir per entendre i gaudir el llibre. No només parla de religió, clar, però l'alienació de l'individu hi és present de principi a fi.
Els seus dibuixos són, possiblement, calcs de fotografies. No és la seva intenció passar a la Història dels artistes gràfics, sinó clamar al seny mitjançant la paròdia de personatges i situacions de la vida real per fer-nos reflexionar sobre què punyetes estam fent escoltant i fent ressò de tanta beneitura i presa de pèl. Siguin les religions, el Nobel de la pau precoç, els científics, els tòpics sobre les regions espanyoles i els seus habitants, els mites de la dreta i l'esquerra, la ciència, la doble moral o les amorals campanyes publicitàries, qualsevol cosa en mans de González Vázquez es converteix en una bomba que peta a qui creu que ens està dominant.
Poques vegades ens trobarem amb un llibre que destil·la tanta genialitat sota una màscara d'irreverència que mantindrà allunyats els musells dels hipòcrites.

Publicat originalment al dBalears dia 1 de juliol de 2012

Pots adquirir aquest llibre a Gotham Còmics.