Responsabilitat, reflexió, constància, voluntat, justícia, respecte, diàleg… tot allò que no apareix per enlloc i que actualment s'ha reduït a la lluita perduda d'un grapat de mestres i professors que han passat de ser els desgraciats en temps de bonança als caps de turc en temps de crisi.
A l'institut la majoria d'alumnes ja hi arriben poc innocents. Massa informació, massa renou, massa experiències a deshora. En general, a qualque moment de la primària, els infants canvien la mirada, comencen a mentir sortir-se amb la seva i passen de l'egoïsme biològic al social. Però, quan es comença a odiar? Les persones es poden odiar per raons tangibles i d'individu a individu, però la Història ens apropa massa exemples d'odis irracionals, sovint covats durant generacions contra col·lectius minoritaris i que no tenen ni principi ni final. Recordem l'antijudaïsme mil·lenari que existeix a Europa i del qual encara queden residus sòlids a alguns pobles de Mallorca ("només escupen es judios", "pareixes mangurrino", "ja ha fet sa xuetada"), però segur que ni tan sols amb això som originals ni solitaris.
El còmic d'aquesta setmana és singular per moltes raons, i una d'elles té a veure amb l'odi. Un sentiment que en la vida real aporta molt de sofriment però que en el terreny de la ficció, ben manejat, pot donar uns fruits excel·lents. De fet, hi ha tot un gènere que es fonamenta damunt l'odi, en un sentit ampli del terme: el gènere negre, evolució natural del policiac, el qual fa dècades que s'ha vist superat pel seu fill, per permetre aquest fer-nos voyeurs d'un món en el qual el crim campa a l'ampla.
Ramón de España signa el guió de La ola perfecta, dibuixat per Sagar i editat per Editores de Tebeos. Un còmic potent, amb uns ingredients ben escollits i remenats que fan veure que encara ara és possible sorprendre amb una història de personatges marginals i que, a més, no habiten Inglewood o el Bronx, sinó que poden ser veïns nostres. Perquè aquí també n'hi ha molt d'odi i ressentiment.
El protagonista és un policia que va perdre la seva dona en avançat estat de gestació en un atemptat d'ETA i alterna la seva nova vida a Barcelona amb incursions al País Basc per, juntament amb el seu sogre, emprendre accions de càstig contra abertzales. L'odi hi és molt present, a la seva vida, però no l'impedeix intentar refer la seva vida. El problema és que s'enamora d'una dona també embarassada que està casada amb un artista repugnant pel que fa al seu físic i, sobretot, al seu caràcter.
Mentre segueix cometent atemptats, però cada vegada menys convençut, es va ficant en un merder molt gros consistent en un triangle amorós de molt difícil solució.
De España no vacil·la a l'hora de donar forma a aquesta història amb un realisme cru i dolorós, sense donar-nos treva i, sobretot, fent-nos estar interessats en com avançarà el relat i quina resolució li donarà.
Sagar fa un treball excel·lent, amb un dibuix en blanc i negre descarnat, aspre i genial, estant a l'altura del guió i completant-lo amb una acurada ambientació, uns personatges treballats i una posada en escena que demostra la seva habilitat com a narrador gràfic.
La ola perfecta està molt per sobre d'altres obres semblants però que fan un ús excessiu de l'efectisme, un recurs que possiblement ningú domina tant com Frank Miller. Els autors aquí han optat per la contenció. Tot el còmic pareix una bomba que pot petar en qualsevol moment, però dotant els personatges, fins i tot el sogre assassí i l'artista monstruós, d'una humanitat que fa que ens els creiem. I hi ajuda molt un diàleg intel·ligent i tot ple de virulència verbal, com no podria ser d'altra forma.
L'edició, per altra banda, no desmereix el contingut. En cartoné, paper de color os i amb una portada molt encertada, que s'entén una vegada llegida la història
Publicat originalment al dBalears dia 17 de juny de 2012
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics o a Amazon España
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada