4 de juny 2012

Desde el Más Allá y otras historias

Des dels inicis dels Homo Sapiens Sapiens fins la Revolució Francesa l'explicació inqüestionable de tot i per tot passava per l'arbitri de colles d'espavilats que s'aprofitaven de la necessitat de la majoria de creure que hi ha qualque cosa més enllà de la seva miserable vida. A partir de finals del segle XVIII, al manco a Occident, aquesta única forma d'entendre el món i la bolla es posà en qüestió, primer per uns quants nobles de bon cor desenfeïnats i, un segle després, pels grans ideòlegs dels moviments obrers, alhora que a llocs sagrats com Espanya la mateixa dreta s'encarregava de confiscar els béns immobles de l'Església Catòlica suavitzant-ho amb el nom de desamortitzacions.
A part de la fricció política que això ha suposat, i que encara patim, des de fa al manco dos-cents vint anys conviuen de forma tensa dues formes oposades d'entendre la realitat: la mística i la científica, la fe i el coneixement. Els intents de conjugar aquestes concepcions antagòniques de la veritat han donat resultats molt poc agraciats, però que contràriament a la lògica, no criden gens l'atenció a ningú. La religió sobreviu gràcies al folklore i les excepcions fiscals, i a la necessitat que segueix tenint la majoria de tenir fe. La ciència avança de forma irregular en el temps i l'espai perquè a més de la curiositat científica, s'hi han de contemplar altres paràmetres com interessos econòmics i polítics, així com les inèrcies dels països en I+D, sense oblidar-nos de la crisi. Però hi ha dues qüestions que no pareixen poder tenir explicació científica convincent: el principi i la fi. Ningú en parla per l'escassa importància que s'hi dóna, però el Big Bang i, sobretot, la massa superdensa anterior, són gairebé tan increïbles com qualsevol dogma de fe. Per altra banda, ningú torna de la mort per explicar què hi ha, i això és una sort per a nosaltres i per a les religions. Per tant, les dues grans qüestions, l'alfa i l'omega, es queden sense explicació i aquí és quan els credos mantindran sempre l'avantatge.
Però, sense voler, un homenet de Providence, a principis del segle XX, va fer dues proeses no reconegudes. En primer lloc, plantejà una alternativa a la fe i a la ciència, i, en segon lloc, obrí tot un camí apassionant en l'àmbit de la ficció. Howard Phillips Lovecraft és l'home que, des d'un posicionament poc vinculat a la fe, es passà la seva curta vida advertint-nos del perill que suposa la curiositat científica per a la supervivència de l'espècie humana. L'any 1926, a La crida de Cthulhu, escrigué: "No hi ha fortuna major, crec, que la incapacitat de la ment humana per relacionar entre si tot el que hi ha en ella. Vivim en una illa de plàcida ignorància, envoltats pels negres mars de l'infinit, i no és el nostre destí emprendre llargs viatges. Les ciències, que segueixen els seus camins propis, fins ara no han causat molt de mal; però qualque dia la unió d'aquests coneixements dissociats ens obrirà a la realitat, i a la dèbil posició que en ella ocupam, perspectives tan terribles que embogirem davant la revelació, o fugirem d'aquesta funesta llum, refugiant-nos en la seguretat i la pau d'una nova edat de les tenebres". Possiblement quan Lovecraft va escriure aquest passatge, estava convinçut del que deia, essent ell un home solitari, recluït a casa seva i centrat en la creació d'històries terrorifiques plenes d'investigadors o curiosos que invariablement són condemnats a la bogeria o a una mort espantosa.
Lovecraft va ser un escriptor pulp amb reconeixement pòstum, com Robert Ervin Howard. La seva advertència ha estat sistemàticament ignorada per la ciència, però el seu treball literari ha influït escriptors de la talla de Stephen King.
Alguns dels seus relats han estat adaptats al còmic, però fins ara res havia tingut la potència de Desde el Más Allá y otras historias, un recull d'adaptacions de l'holandès Erik Kriek que acaba de publicar La Cúpula.
L'artista veu així complit un dels seus somnis, adaptar el mestre Lovecraft en una selecció personal de relats que, convertits en guió i vinyetes en les seves mans, ens fan tenir la sensació d'estar davant un clàssic, un còmic d'edat indeterminada, com els Primigenis que sotgen el curiós.
Kriek és un excel·lent dibuixant de tradició clàssica que maneja la tinta negra i la trama com pocs. L'ambientació i la caracterització dels personatges és excel·lent, recordant-me tant els còmics de terror de l'editorial EC com els treballs en blanc i negre de Corben.
De totes les històries del volum, destaquen "El color que cayó del espacio" i "La sombra sobre Innsmouth", dues peces que ens fan gaudir alhora que ens recorden que, potser, Lovecraft tenia una mica de raó.

Publicat originalment al dBalears dia 3 de juny de 2012
Pots comprar aquest còmic a Gotham Còmics i a Amazon España.