Paul va de pesca

Tots sabem, i a Espanya encara més que altres bandes, que la Història l'escriuen els qui guanyen les guerres. Se'ns intenta fer veure que els episodis històrics estan protagonitzats per bons i dolents, i justament els primers són els que guanyen i, per tant, els darrers són els que perden. El missatge és molt clar: sempre guanya la raó i la justícia, encara que sigui per la força de les armes. Les guerres estan plenes de misèria i buides d'heroïcitat. Què té d'heroic ser afusellat per no voler matar? O morir perquè esclata una bomba sota el camió? De què li serveix a la mare o a l'esposa de qui mor "heroicament" una medalla i una bandera doblegada? I no oblidem que ara també pot ser l'espòs qui plori davant tan estúpids objectes.
Revisant la Gran Guerra de la mà d'Anne Perry, Ken Follett i Steven Spielberg, veig que hi ha quelcom irracional que fa acceptar les coses més il·lògiques i rebutjar les més sensates. En quinze dies una desena de països i totes les seves colònies es veren abocades en un conflicte bèl·lic i en quatre anys moriren deu milions de persones que eren innocents abans que els seus governants s'intercanviessin declaracions de guerra. Això són quasi 7000 morts diàries sense fer distincions entre dies feiners, dissabtes i diumenges. Gent normal i corrent que deixà d'existir i, amb ella, tantes històries, en minúscula, d'amor, d'odis, d'ambicions, de superació, d'esperança, de decepcions.
Aquestes petites històries són eternes. Sempre han existit i, mentre els homo sapiens ens arrosseguem per la Terra, sempre existiran. Cada generació les repeteix i per això són universals. Paradoxalment, els individus ens sentim únics i exclussius, quan realment la nostra vida està formada d'una combinació de petites històries, i una o dues grans històries, com la resta de mortals.
Hi ha tot un gènere de còmic que aprofundeix en allò que està el més lluny possible del que es considera èpic o tan sols rellevant. En anglès es denomina Slice of Life i es nodreix d'històries quotidianes, que poden passar a tothom, sobretot avui dia, en una cultura globalitzada i monòtona.
Durant els anys noranta es convertí en un autèntic boom, amb una proliferació d'autors de discutible interès que es dedicaven a contar les seves misèries alhora que altres aconseguien forjar obres mestres. Si el tema és irrellevant, la forma en què es tracta i com es transforma en història narrada agafa molta d'importància. Aquí sí que els autors no es poden escudar en altra cosa que la seva habilitat per contar el que volen contar.
He de reconèixer que m'he avorrit molt amb aquest gènere, però també que hi he trobat alguns dels còmics més perdurables. El valencià Sergio Córdoba, l'extremeny Fermín Solís i sobretot, els americans Daniel Clowes i David Mazzucchelli han demostrat sistemàticament que el Slice of Life és una font inesgotable, només s'ha de tenir talent, molt de talent.
Del Canadà francòfon ens arriba Paul va de pesca, escrit i dibuixat per Michel Rabagliati i editat a Espanya per Astiberri. És una novel·la gràfica autoconclusiva que agafa personatges de Paul se muda, editada fa dos anys. L'excusa per engegar-ho tot és la setmana de vacances que passa Paul en un complex turístic d'habitatges unifamiliars de fusta devora un llac que s'ha habilitat per poder pescar truites.
Rabagliati teixeix la trama a partir de l'encadenament puntual en diferent mesura de la vida de persones que, un moment donat, es creuen amb altres persones i hi estableixen llaços d'amistat o companyonia. Com passa a tot col·lectiu humà, l'atzar fa que succeeixin fets habituals però que per a qui els pateixen o gaudeixen tenen un caràcter extraordinari, tant en el sentit positiu com en el negatiu.
El més destacat de la història és la dificultat que té la parella de Paul per passar de la concepció a l'embaràs. Amb dos avortaments espontanis, l'autor planteja una crítica oberta però mordaç a tot el que s'ha creat al voltant de la primera maternitat i a com de cruel pot ser fer regals infantils abans del naixement.
Com sol ser habitual en aquest gènere quotidià, la història no comença ni acaba, sinó que tan sols materialitza en vinyetes un fragment de la vida d'un conjunt de persones. Així i tot, Rabagliati construeix un guió poderós que reforça amb un dibuix caricaturesc i simplificat, realitzat en blanc i negre matisat per tonalitats llises de gris de diferent intensitat.
El resultat és una obra molt atractiva, que es llegeix ràpidament i amb interès malgrat tingui dues-centes pàgines.

Publicat originalment al Diari de Balears dia 11 de març de 2012 

Pots adquirir-lo a Gotham Còmics o a Amazon España amb les despeses d'enviament gratuïtes per a comandes a partir de 19 €.