La ciència ficció és un dels gèneres més complets i trascendentals que existeixen, i en part és perquè realment és una amalgama de tots els altres, units amb molta coherència (si els autors tenen l'habilitat suficient) per crear productes que poden arribar a ser molt enriquidors.
Glénat acaba de treure el primer àlbum d'una nova sèrie de ciència ficció clàssica, la que durant els anys vuitanta ens va donar tantes estones de felicitat i que gent com Jodorowsky o Juan Giménez s'han encarregat de mantenir viva i amb bona salut fins avui dia.
D'aquest darrer és el dibuix de Lexípolis, amb guió de Richard Malka. Una història d'intriga ambientada en un futur no gaire esperançador del que destaca una mesura que pareix inventada per a temps de crisi com el que estam vivint: les condemnes a presó ja no es fan en centres penitenciaris, sinó que són substituïdes per una intervenció quirúrgica de tipus químic que envelleig el cos i la ment del condemnat tants d'anys com anys ha estat condemnat. Tot són avantatges per a l'administració: ja no tens reunits centenars de presos a qui s'ha de mantenir i sotmetre, la qual cosa suposa un estalvi econòmic mai imaginat. El protagonista, per error, està a punt de sofrir aquest castig i emprèn una fugida amb una companya a qui a penes coneix per assolir la llibertat.
Ara que els vuitanta tornen a estar de moda, un còmic com aquest ens demostra que els autors fidels al seu estil (i Giménez ho és), gaudeixen del beneplàcit de la sinceritat. El dibuixant argentí segueix sent un prodici del tecnofuturisme, mantenint intacta la il·lusió per realitzar una obra coherent i molt personal.
La lectura d'aquest àlbum, el primer d'una saga que promet molt, té tot el que per a mi ha de tenir: sinceritat i entreteniment.
Pots adquirir-lo a Gotham Còmics i a Amazon España
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada