Craig Thompson. Habibi. Bilbao: Astiberri, 2011.
Les agències de viatges estan tancant. La crisi ajuda, no hi ha dubte, però pel que s'ha pogut llegir els darrers dies a la premsa, també es responsabilitza Internet. La Xarxa, una vegada més, es presenta com la causant de perjudicis. Ja estam acostumats gràcies als continus avisos i queixes de les indústries musical, editorial, informàtica i audiovisual. Volen que ens quedem plegats de mans, mansos com a xotets de cordeta, mentre ens segueixen ens segueixen imposant uns preus abusius. La solució d'aquestes indústries podria ser que s'espabilassin i, sobretot, fessin un replantejament de la forma d'afrontar la modernitat. En Steve Jobs ajudà les discogràfiques a combatre la pirateria adoptant les seves pautes; la revolució s'anomenà iTunes, però es va haver de posar molt molt pesat per a què aquella colla d'empresaris es deixassin ajudar. Les editorials, sobretot les espanyoles, no han volgut saber res d'adaptar-se al llibre electrònic, fins que Amazon ha aterrat a Espanya. Ara duen una nerviada damunt i s'estiren els cabells (metafòricament, clar), lamentant-se de la fi del món, que no és altra cosa que la pèrdua del seu poder omnipotent en el món de les lletres.
Les agències de viatges no han evolucionat en els cinquanta anys de la seva existència. Han introduit elements moderns, com butaques d'oficina, caramels en un platet i ordinadors connectats en xarxa, però únicament per seguir oferint els mateixos productes. Això sí, de forma més àgil. Els productes que ofereixen als seus mostradors segueixen essent exactament els mateixos: paquets tancats i estandaritzats, empresonats en noms com "Xina imperial", "Lapònia romàntica", "Venècia fluvial", "Transilvània misteriosa", "Kènia exòtica", "Nova York cosmopolita", "Amazònia salvatge", "Afganistan terrorista", i totes les estúpides combinacions que pogueu imaginar-vos. Internet ofereix un "luxe per a tothom" més assequible, més dinàmic, més còmode i més variat. I estam en una època de transició, per tant és normal, tot i que dolorós, que hi hagi sectors socials i econòmics que s'hagin d'adaptar per sobreviure.
Sigui a cop d'agència de viatges, sigui a cop de ratolí, en les dues darreres dècades s'havia fet extensiu a totes les capes socials la possibilitat de viatjar a llocs llunyans. Però, a excepció de qui realment va a l'aventura, els paquets turístics oferien emocions controlades amb una comfortabilitat artificial. Tot plegat no ha significat una major sensibilitat cap a alguns dels indrets preferits, com poden ser Tailàndia, la Xina, Cuba, Vietnam o l'Índia. El contacte que els turistes tenen amb la realitat real d'aquests llocs és postís, compost fins a arribar a la més absoluta falsetat. Els esbirros delegats dels tour-operadors tenen la missió de fer que el client estigui satisfet i que això no suposi un xoc amb el statu quo vigent.
La darrera obra de Craig Thompson m'ha fet reflexionar sobre tot això. És un autor poc prolífic, amb només tres obres llargues al mercat, inclosa aquesta, titulada Habibi. Ja amb l'anterior, Blankets, de 2004, va demostrar que és un dels millors autors de l'actualitat. Ara, amb una altra superproducció en solitari de sis-centes cinquanta pàgines, no només confirma el seu talent artístic, sinó que el sitúa en un estadi superior, per sobre de la simple ficció d'entreteniment.
Habibi en àrab vol dir "el meu estimat", i fa referència al protagonista, un orfe que està sota el tutelatge d'una al·lota uns anys major que ell. Amb el temps, la seva candidesa infantil va donant pas a la premura de la carn i a adonar-se que la seva estimada "mare" o "germana major" va haver de deixar la innocència de forma abrupta temps enrere per poder subsistir els dos. Les circumstàncies de la vida fa que s'hagin de separar i ell, ple de sentiments de culpa degut a la seva líbido i al pes de l'islam, pren una terrible i irrevocable decisió: fer-se eunuc. Això, lluny de preservar-lo dels mals pensaments i de les temptacions de la carn, l'arrossegarà per un autèntic infern, propi d'un malson medieval.
Però, a mesura que ens capbussam en la història, l'autor ens va introduint elements que ens van desconcertant progressivament, molt més que les atrocitats que es cometen en aquella societat: van apareixent símptomes que la història transcorre en un moment ben proper a nosaltres, en una societat del tercer món molt diferent a la que podem captar quan hi anam de viatge. El terrible pes de la tradició i la religió condueixen a mantenir unes barbaritats inhumanes amb un masclisme cruel.
Thompson entrecreua una història de sentiments amb tots aquests elements tan hostils i contraris a la sensibilitat, creant una d'aquelles obres de les quans només n'apareix una cada any, com a molt.
Les agències de viatges no han evolucionat en els cinquanta anys de la seva existència. Han introduit elements moderns, com butaques d'oficina, caramels en un platet i ordinadors connectats en xarxa, però únicament per seguir oferint els mateixos productes. Això sí, de forma més àgil. Els productes que ofereixen als seus mostradors segueixen essent exactament els mateixos: paquets tancats i estandaritzats, empresonats en noms com "Xina imperial", "Lapònia romàntica", "Venècia fluvial", "Transilvània misteriosa", "Kènia exòtica", "Nova York cosmopolita", "Amazònia salvatge", "Afganistan terrorista", i totes les estúpides combinacions que pogueu imaginar-vos. Internet ofereix un "luxe per a tothom" més assequible, més dinàmic, més còmode i més variat. I estam en una època de transició, per tant és normal, tot i que dolorós, que hi hagi sectors socials i econòmics que s'hagin d'adaptar per sobreviure.
Sigui a cop d'agència de viatges, sigui a cop de ratolí, en les dues darreres dècades s'havia fet extensiu a totes les capes socials la possibilitat de viatjar a llocs llunyans. Però, a excepció de qui realment va a l'aventura, els paquets turístics oferien emocions controlades amb una comfortabilitat artificial. Tot plegat no ha significat una major sensibilitat cap a alguns dels indrets preferits, com poden ser Tailàndia, la Xina, Cuba, Vietnam o l'Índia. El contacte que els turistes tenen amb la realitat real d'aquests llocs és postís, compost fins a arribar a la més absoluta falsetat. Els esbirros delegats dels tour-operadors tenen la missió de fer que el client estigui satisfet i que això no suposi un xoc amb el statu quo vigent.
La darrera obra de Craig Thompson m'ha fet reflexionar sobre tot això. És un autor poc prolífic, amb només tres obres llargues al mercat, inclosa aquesta, titulada Habibi. Ja amb l'anterior, Blankets, de 2004, va demostrar que és un dels millors autors de l'actualitat. Ara, amb una altra superproducció en solitari de sis-centes cinquanta pàgines, no només confirma el seu talent artístic, sinó que el sitúa en un estadi superior, per sobre de la simple ficció d'entreteniment.
Habibi en àrab vol dir "el meu estimat", i fa referència al protagonista, un orfe que està sota el tutelatge d'una al·lota uns anys major que ell. Amb el temps, la seva candidesa infantil va donant pas a la premura de la carn i a adonar-se que la seva estimada "mare" o "germana major" va haver de deixar la innocència de forma abrupta temps enrere per poder subsistir els dos. Les circumstàncies de la vida fa que s'hagin de separar i ell, ple de sentiments de culpa degut a la seva líbido i al pes de l'islam, pren una terrible i irrevocable decisió: fer-se eunuc. Això, lluny de preservar-lo dels mals pensaments i de les temptacions de la carn, l'arrossegarà per un autèntic infern, propi d'un malson medieval.
Però, a mesura que ens capbussam en la història, l'autor ens va introduint elements que ens van desconcertant progressivament, molt més que les atrocitats que es cometen en aquella societat: van apareixent símptomes que la història transcorre en un moment ben proper a nosaltres, en una societat del tercer món molt diferent a la que podem captar quan hi anam de viatge. El terrible pes de la tradició i la religió condueixen a mantenir unes barbaritats inhumanes amb un masclisme cruel.
Thompson entrecreua una història de sentiments amb tots aquests elements tan hostils i contraris a la sensibilitat, creant una d'aquelles obres de les quans només n'apareix una cada any, com a molt.
Article publicat originalment al Diari de Balears dia 11 de desembre de 2011
Pots adquirir aquest còmic a Gotham Còmics i a Amazon España sense despeses d'enviament en castellà
i en anglès
.
i en anglès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada