Mathieu veu al metro una dona amb un infant. Se n'adona que la coneix d'abans, d'unes vacances fantàstiques que va passar fa molt de temps. El record i la nostàlgia l'envaeixen i rememora aquell estiu llunyà.
Aquest còmic parla de l'adolescència en retrospectiva, quan ja tenim una edat i una maduresa suficient per veure'ns d'una forma crítica però més justa que quan estam en aquella edat. Com és de suposar, els primers records que ens envaeixen són els de coses bones que ens passaren.
Nicoby fa un excel·lent relat sobre tot això, perfilant els personatges de forma molt realista, sobretot el protagonista, qui finalment, amb aquell estiu, passa a l'estadi de l'experiència. El final del còmic és sorprenent, un bon cop per tornar-nos a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada