25 d’oct. 2010

Castillo de arena

Peeters, Frederik; Lévy, Pierre Oscar. Castillo de arena. Bilbao: Astiberri, 2010. 19 €.



No sempre és desitjable una trama coherent, lògica i conseqüent. Pensau en la vida mateixa. Una vida que (només) reunís aquestes característiques, podria ser atractiva, exportable com a model a seguir? O, contràriament, seria un monument al badall, sobretot si anàs lligada a una aurèola d’epicitat autoproclamada? És evident que no hi ha una resposta única i vertadera, però si no s’hi posa alguna espècia, perilla que el menjar quedi fat. Es fa ben curiós veure com en l’àmbit dels productes de ficció, el que més funciona comercialment és la inèrcia i la repetició de clixés i llocs comuns. En literatura, el danbrownisme canta per ell tot sol. En còmic, basta veure com funciona un dels puntals de la indústria, el còmic de superherois, per adonar-nos de com estan les coses.

Quants de projectes queden fora del que es podria considerar un èxit relatiu just pel fet de ser arriscats? Les característiques pròpies del mitjà i, sobretot, la seva condició de producte industrial, poden esdevenir autèntics obstacles per a la creativitat. Seguint en còmic de superherois, proeses com Batman Year One, Batman Dark Night, Daredevil Born Again i, fins i tot, Ronin, són impensables avui dia per la senzilla raó que ni DC ni Marvel s’arriscaria a rompre les convencions que han creat i que, de moment, els va bé.

Per sort a Espanya no hi ha editorial important que no intenti mantenir un catàleg divers, on hi té cabuda tot tipus de gèneres, estils i formats. Unes més que les altres, és vera, però en totes hi podem trobar propostes arriscades, sense subvencions i amb uns tiratges molt limitats que no impedeixen, en gran part dels casos, ser ofertes a uns preus realment bons.
Una de les editorials més interessants, al meu entendre, és Astiberri. Des de Bilbao ens fan arribar una selecció de títols que tenen en comú la qualitat artística i formal. En el cas que ens ocupa avui, a més, també és un còmic amb un guió peculiar, de disseny convencional però amb una temàtica que escapa del que estam acostumats a llegir. Els autors són Frederik Peeters i Pierre Oscar Lévy, el primer dels quals es pot considerar com un dels grans artistes de principis de segle, amb un talent genial tant pel guió com pel dibuix.

Castillo de arena podria ser perfectament una obra teatral. La història té lloc en un sol escenari i amb un nombre de personatges limitat. El temps, un dia. L’attrezzo, tan sols el que duria qualsevol grup de persones que va a passar un dia a la platja. El problema ve quan la temàtica costumista es va retorçant fins a esdevenir gairebé de terror, però fugint dels tòpics d’aquest gènere. La gent que es va ajuntant en aquella platja solitària en principi no té res en comú però ben aviat se n’adona que està passant una cosa espantosa: estan envellint a un ritme molt accelerat, calculant que cada mitja hora real envelleixen un any sencer. Una altra circumstància fa que sigui més terrorífic encara: no poden anar-sen; res físic ni aparentment espiritual ho impedeix, però no és possible. I una tercera circumstància esgarrifosa: no hi ha motiu aparent per a què això succeeixi.

De l’espant inicial, alimentat per les primeres morts, de les persones més majors, s’arriba a una situació d’acceptació o, com a mínim de resignació, i en la mesura de les possibilitats, intenten viure la vida que s’escola entre els dits de la millor forma possible.

És evident la intenció simbòlica del còmic, però els autors se’n guarden bé de donar-nos el menjar capolat. És feina nostra encaixar les peces, que de per si no encaixen, i arribar a una conclusió que, tanmateix, romandrà oberta per voluntat explícita dels seus creadors.

Publicat a Diari de Balears dia 23 d'octubre de 2010