Operación muerte

Mizuki, Shigeru. Operación muerte. Bilbao: Astiberri, 2010. 22 €.

Dia 11 de setembre de 2001 va ser el dia exacte que començà el segle XXI. Després d’una dècada sense Guerra Freda, els occidentals unírem el nostre clam alhora que assenyalàvem el nou enemic, un saudí que presentava una acurada imatge de moro amb un AK-47. Una icona per a un nou segle. Passàrem de la intolerància política a la religiosa, i de sobte tots tenguérem la sensació d’inseguretat que dóna la certesa que qualsevol persona pot ser el nostre enemic; terme, per cert, que es va substituir ràpidament per “terrorista”. Per acabar-ho d’arreglar, també descobrírem que aquests terroristes islàmics no dubten d’immolar-se cometent la malifeta. En la nostra mentalitat occidental no hi cap que algú, per defensar les seves idees (sobretot si creiem que són esguerrades), consenti esclatar en mil bocins. Veiem les imatges d’aquells joves, brillants estudiants, que sospiren per morir; o les d’aquelles mares orgulloses del suïcidi del seu fill perquè amb ell ha aconseguit la bona acció necessària per obtenir un passatge preferent al cel, i no sabem on posar-nos. És terrible, i sobretot perquè la nostra cultura atàvica no contempla el suïcidi com a fet honorable. Aquesta és una de les grans diferències de mentalitat entre Occident i Orient. Aquí fins i tot es negava la sepultura cristiana a qui s’havia llevat la vida, com a darrer i definitiu càstig per fer el que només pot fer Déu. Allà, des d’Aràbia a Japó, el sacrifici voluntari es té per una activitat que honra el suïcida, sempre i quan sigui per una causa major i no per simple debilitat mental.

Ens sorprèn quan ja fa segles que en tenim la certesa, amb infinitud d’exemples, concentrats en els conflictes bèl·lics i colonials. Sense anar més enfora, l’escenari oriental de la II Guerra Mundial és ideal per veure’n alguns dels exemples més clars. La defensa de l’illa d’Iwo Jima per part de Japó va suposar la posada en pràctica més aclaparadora del concepte Operació Mort, consistent en resistir fins el darrer moment sense contemplar la pròpia rendició o captura, i molt manco la fugida. Després de setmanes de batalla, els estatunidencs, amb una superioritat de 4 a 1, aconseguiren dominar l’illa i guaitar a l’interior de la muntanya, des d’on els japonesos els havien massolat tant... per trobar-se amb un espectacle dantesc: ni un supervivent per empresonar perquè tots s’havien suïcidat fent-se explotar una granada a la panxa.

Shigeru Mizuki, a qui coneixem per la seva biografia de Hitler, torna al mercat espanyol amb un tom publicat per Astiberri que es titula Operación Muerte. Aquest autor, declaradament pacifista, empra el novè art per exposar l’abús que l’alt comandament militar japonès va fer del suïcidi honorable en la II Guerra Mundial. El llibre narra les peripècies, gran part d’elles quotidianes i res a veure amb batalles heroiques, d’un esquadró de gairebé adolescents japonesos que reberen l’ordre de practicar el gyokusai, que literalment vol dir “atacar fins a morir amb dignitat” i que volia dir que tenien prohibit tornar amb vida, amb independència de qui guanyàs la batalla. Assistim al dia a dia d’aquesta tropa de soldats no professionals, destinats en un indret de tercera categoria, que té la mala sort d’haver rebut aquest ordre. Què passa si algú sobreviu perquè, per exemple, ha aconseguit imposar-se a l’enemic? La resposta és inequívoca: ha de morir executat, perquè ha rebut l’ordre de dur a terme una operació mort.

Mizuki té un estil gràfic humorístic que posa un contrapunt al dramatisme de l’argument. Fent ús de la capacitat de raonament abstracte japonesa, l’autor va més enllà de la crítica al seu país o als exèrcits i guerres en general perquè d’aquestes pàgines se’n desprèn un clam a la vida i una ràbia pot continguda per tantes morts absurdes que, en nom de merdes podrides com l’honor o la pàtria, han segat la vida de tanta gent de forma violenta i prematura.

Publicat al Diari de Balears dia 5 de maig de 2010